Descobriment estiuenc

En aquests moments, no suposa cap gosadia afirmar que l’estiu que estem vivint presenta tota una sèrie de peculiaritats que el converteixen en atípic. D’una banda, les elevades temperatures i la xafogor han estat puntuals i no pas la tònica general del període de l’any en el qual ens trobem immersos.

Tanmateix, no hi ha cap mena de dubtes que la peculiaritat de l’estiu neix davant la tranquil•litat que es presumeix al mateix. Les vacances regnen en l’ambient i malgrat en els darrers anys s’està apostant per defugir de la concentració del període de vacances en el mes d’agost, la tradició pesa. Si bé és cert que la paralització no és absoluta però el ritme frenètic de la quotidianitat queda molt lluny en aquests dies.

L’estiu acostuma anar acompanyat de la desinhibició, d’un ritme pausat i detingut en el qual els afers banals s’apoderen de la realitat però enguany tots aquests tòpics s’han esvaït. Nogensmenys, aquest estiu hem tingut l’oportunitat de fer un curs intensiu sobre economia i finances. Aquells que no hem marxat de vacances i hem seguit fil per randa l’actualitat informativa de l’estiu hem pogut constatar que els diaris eren més lleugers de l’habitual però l’economia acaparava bona part de l’eix central informatiu.

Aquestes alçades, en el nostre vocabulari habitual s’ha fet un forat important una locució que ha pres protagonisme i força aquest estiu: la prima del risc. En un primer moment, l’aparició d’aquest terme reservat pels espais pròpiament financers va causar certa perplexitat. Ara bé, la sorpresa i estupefacció que regnava inicialment va desaparèixer en el moment que dia per altra tots seguíem atònits quina era l’evolució de la mateixa.

Una part del finançament dels estats consisteix en recórrer a la l’emissió del deute públic, així doncs els inversors que adquiriran l’esmentat deute desitgen una rendibilitat i precisament la prima del risc és l’instrument que s’encarrega de reflexar el diferencial entre el tipus d’interès del deute públic espanyol amb el deute públic alemany.

La incertesa sempre ha girat entorn perquè la comparació s’efectua vers el país germànic i la resposta no és cap altra que dins l’eurozona Alemanya es considera el país que gaudeix d’una economia més sòlida i estable.

Totes les mirades centrades vers la prima del risc tenen una clara explicació ja que quan aquesta augmenta es desprèn que el risc d’impagament és superior per aquets motiu els inversors reclamen majors interessos per comprar deute espanyol. En aquests mesos, hem pogut constatar com la borsa era molt sensible a l’evolució de la prima del risc i quan aquesta es disparava els mercats experimentaven retrocessos importants.

Estic convençuda que en els propers mesos seguirem amb cautela quina és l’evolució de la prima del risc però si quelcom podem ressaltar és que la prima del risc ha estat un veritable descobriment estiuenc per a molts ciutadans.

Article publicat al Diari del Baix Penedès
Laia Gomis