A prop de les festivitats nadalenques apareixen nombroses campanyes
solidàries i entre totes elles convé destacar un clàssic com és la Marató de
TV3. Avui totes les mirades es centraven vers una paraula que amaga una
malaltia perversa i cruel com és el CÀNCER. En dues ocasions anteriors ja s’havia
dedicat en abordar aquesta malaltia però en l’edició del 2012 s’ha volgut
insistir novament per recollir fons que contribueixin a la investigació i la
recerca.
Abans de res voldria destacar l'encert del lema escollir per aquesta ocasió: "La mort hauria de ser el final de la vida, el càncer, no." Una frase carregada de sentit en la qual molts ens hem sentit representats ja que en un moment o altre també l'hem pronunciat.
El càncer és una malaltia que dissortadament està present a la vida de moltes famílies, que no entén de
sexes ni tampoc d’edats que arriba sense avisar i porta amb ella patiment,
dolor, tristesa... No obstant, no vull dibuixar un escenari pessimista ja que
no ens podem donar per vençuts. Des del primer moment de la detecció de la
malaltia cal lluitar, cercar forces d’allà on no n’hi ha per tirar endavant i
vèncer una malaltia esgarrifosa i horrorosa que intenta truncar la vida de la
persona malalta i també de la família i el seu entorn més pròxim.
Disposem de grans hospitals replets de professionals competents que tracten
amb delicadesa i atenció tots i cadascun dels malalts de càncer. Visites pausades
en les quals els facultatius expliquen detingudament
el procés a seguir esvaint dubtes i
incerteses pròpies de les operacions,
anàlisis prèvies als tractaments, radioteràpia, quimioteràpia, revisions
constants... Un seguit de passos que converteixen l’hospital en la segona
residència del malalt i de la seva família.
No vull enganyar a ningú, aquesta malaltia no passa desapercebuda ni pels
malalts ni tampoc per totes aquelles persones que l’envolten. Transforma la
perspectiva d’enfocar la vida i s’extreu una ràpida conclusió ”carpe diem”. Els nostres avantpassats grecs insistien en
aprofitar el moment i s’ha de reconèixer que el ritme frenètic de les nostres vides a vegades ens fa perdre
aquest punt de vista. Nogensmenys, quan tenim un cop fort i demolidor com és la
detecció d’un càncer aleshores suposa un gran terrabastall a les nostres vides.
M’emociona veure com quan escric aquestes paraules el marcador de la Marató
mostra més de quatre milions d’euros fruit de la solidaritat. Només desitjo que
gràcies aquests diners la investigació i la recerca avanci i permeti millorar
els tractaments ja que massa persones han mort com a conseqüència d’aquesta malaltia.
Per acabar, us deixo amb una cançó inclosa al disc de la Marató de TV3, us convido a escoltar atentament la seva lletra
Etiquetes de comentaris: càncer, Marató TV3