diumenge, d’octubre 09, 2011

Un gran tresor




Una mirada reflexiva que acumula un gran bagatge penetra amb tendresa fins el fons del nostre cor. Milers d’experiències brollen de totes i cadascunes de les arrugues que esdevenen el veritable testimoni del pas del temps.



El transcurs de l’edat es deixa de comptar amb dies i mesos com realitzem amb els més menuts de la casa i emprem les dècades que regnen en un entorn en el qual la proximitat d’acaronar el centenari esdevé una fita per assolir.



Aquest és el retrat que projecto sobre aquelles persones que ja han superat diversos estadis de la vida i en el vocabulari quotidià anomenem persones grans. Sense cap mena de dubtes, jo aposto per realitzar una inversió de termes ja que considero que tots a més de ser persones grans són grans persones. Més enllà dels trets puntuals i característics que defineixen a cada persona, la singularitat que comparteixen tots ells és la realització d’una àrdua tasca que es troba interconectada amb diverses realitats. Tots ells han estat testimonis de la nostra història més recent, episodis que ja recullen els llibres però dels quals alguns d’ells van ser protagonistes de primer ordre.



Molts van arribar a conèixer la guerra, altres en tenen un tímid record davant la seva infantesa quan l’enfrontament bèl·lic es produïa però tots ells estan marcats per un cruent període com va ser la postguerra i les conseqüències que es derivaren de la mateixa. Uns episodis que han marcat les seves vides i dels quals són uns grans coneixedors perquè ells van viure dia a dia immersos en aquesta realitat.



Avui en dia, miren des d’una certa perspectiva el record que els provoca una època que sembla molt llunyana però que sobre les seves esquenes subjecten. Tot l’esforç per tirar endavant projectes personals, empresarials i socials ha suposat una empremta en la nostra societat, hereva d’uns preuats valors que lluny de conservar en formol hauríem d’apostar per provocar una revitalització dels mateixos i difondre’ls als quatre vents.



Tanmateix, lluny d’adoptar una actitud passiva, les persones grans es converteixen en l’epicentre de moltes activitats culturals i socials. Sense oblidar el paper fonamental que realitzen en un àmbit intern com és l’inherent a l’entorn familiar donant un cop de mà. No obstant, sempre convé tenir present que no es tracta de cap obligació sinó que ho realitzen perquè ho desitgen així com també poden recuperar grans aliats com el cinema, la lectura o a la pràctica d’esports



El Vendrell hem celebrat durant aquesta setmana, la setmana de la gent gran, en la qual s’han organitzat nombroses activitats de caires diferents en les quals els veritables protagonistes han estat les persones grans. Unes jornades que han gaudit de nombrosa participació ja que les inscripcions que algunes activitats requerien superaven les dues-centes persones. Un petit homenatge que hauríem de realitzar tots els dies de l’any ja que les persones grans són un veritable tresor que tenim a la nostra societat.



Article publicat al Diari del Baix Penedès, 07/10/11


Laia Gomis