Dies de verema
Els primers dies de setembre es troben impregnats del caire propi i característic que defineix la verema. Durant aquests dies, la vida tranquil·la i pausada de molts pobles es veu interrompuda pel ritme frenètic que suposa donar el tret de sortida a la recol·lecció del raïm.
La calor intensa esdevé un fidel company de viatge que tímidament s’alleugereix quan alguna ràfega de vent fresc circula pels camps. De totes maneres, el principal aliat per lluitar contra aquesta realitat pren forma d’un líquid transparent. Normalment no hi donem importància però l’aigua és clau per evitar la deshidratació provocada per la constant exposició al sol i la possible deshidratació derivada de la tasca cansada i feixuga que suposa collir raïms. Així doncs, al costat dels instruments imprescindibles com són els panés, les tisores hem de sumar una reserva important d’aigua, i a poder ser, molt millor si aquesta és fresca.
No obstant, no podem centrar tota l’atenció en la verema perquè l’èxit de la mateixa radica en una sèrie d’antecedents imprescindibles, sense els quals, avui no podríem parlar de la recol·lecció del raïm. En aquest sentit, els pagesos han estat treballant durant la resta de l'any tenint cura dels ceps. En honor a la veritat, s'ha de reconèixer que no és una tasca gens senzilla en els temps que corren i a més sempre es troba acompanyada d'una gran incertesa derivada dels factors climatològics. No obstant, la dedicació i l'empenta de moltes persones segueix en peu per obtenir una primera matèria de gran qualitat que permetrà elaborar excel·lents vins i caves.
Sense anar més lluny, fa unes setmanes vam tenir coneixement d'una notícia sorprenent que posa de relleu l'antiguitat del conreu vitivinícola a la nostra comarca. El descobriment d'un gra de raïm dins una sitja de
Les referències clàssiques sobre la cultura del vi i del raïm de l'època dels grecs i dels romans s'ha d’estendre fins arribar als íbers. Precisament per aquest motiu, la tradició i l'antiguitat de l’activitat vitivinícola és una qüestió que en aquesta primers dies de verema he tingut en ment. La persistència en el temps d’una pràctica que els nostres avantpassats ja duien a terme és un element que ens ha de conduir a una reflexió obligada.
Hi ha qui no és conscient de la realitat així com tampoc de l’abast i la transcendència que suposa a les nostres contrades el conreu de la vinya. Sense cap mena de dubtes, considero que esdevé un element inherent al nostre territori i de manera molt especial, les nostres vinyes s’han integrat dins el conjunt paisatgístic proporcionant una imatge harmoniosa i reposa en el conjunt del nostre entorn.
Article publicat al Diari delBaix Penedès, 09/ 09/2011
Laia Gomis
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home