Un prisma polièdric

El dia a dia es troba replet d’activitats i responsabilitats. Des del moment que obres els ulls de bon matí fins que finalitzes la jornada transcorren nombroses hores en les quals resulta complex cercar un espai en el qual no hi hagi cap activitat. No obstant, hi ha moments en els quals convé fer un sa exercici consistent en cercar un petit espai per evadir-nos endinsant-nos en noves realitats revestides d’informació.

Hi ha qui sota aquest terme entendria en sentit estricte la informació periodística però en una societat globalitzada com la nostra resultaria més escaient procedir a una interpretació més extensiva del terme esmentat a les línies precedents.

Uns anys endarrere tots beuríem de les fonts periodístiques tradicionals per tenir coneixement de les notícies més llunyanes de les nostres contrades. El format de la premsa escrita, les tertúlies radiofòniques o els telenotícies nodreixen una part important de les fonts d’informació.

Tanmateix, en ple segle XXI no ens podem oblidar de l’enorme riquesa que suposa comptar amb una gran pluralitat de fonts d’informació a través de les quals podem construir la nostra visió d’una realitat narrada, dibuixada i projectada des d’un prisma polièdric.

El paper cabdal en aquest procés juntament amb el factor diriment i determinant que marca aquesta obertura es canalitza a través d’una xarxa potent com és internet. Un espai que no entén les fronteres físiques perquè la seva idiosincràsia radica en l’abast de la informació en un sol click. A més, si davant la importància d’aquest instrument hi afegim les xarxes socials comptem amb un agregat que ofereix als ciutadans noves realitats comunicatives.

Lluny queda la relació bilateral existent entre l’emissor i el receptor. En els últims anys convé afegir a l’antic esquema noves aportacions i sumar tots aquests condicionats que han permès enriquir el procés de comunicació aportant noves eines i instruments. La informació es fa pública en el mateix instant que es produeix la notícia, una simple entrada a facebook o un comentari a twiter són suficients perquè la novetat corri com la pólvora i provoqui una allau de preguntes i respostes entorn aquestes qüestions.

Nogensmenys, la immediatesa és una realitat que convé tractar amb cautela i prevenció perquè totes les potencialitats es poden capgirar quan el mal ús s’instal·la en aquestes praxis. Precisament, en aquest moment és quan la credibilitat entre en tela de judici. Si bé és cert que la responsabilitat radica en aquella persona que introdueix una informació fonamentada sobre percepcions o intuïcions, no podem oblidar-nos de contrastar.

Avui, més que mai, a les nostres mans tenim una gran quantitat de mitjans i fonts d’informació plurals i diverses entre elles. Així doncs, tots plegats hem de fer l’exercici de formar-nos la nostra opinió gràcies a les aportacions de totes les fonts recordant la vella idea que tots hem sentit en un moment o altre de les nostres vides que ens recorda que la veritat absoluta no existeix.

Article publicat al diari del Baix Penedès, 15/07/2011

Laia Gomis