Martí Carnicer, alcalde del Vendrell

El dia 22 de maig del 2013 era una data que molts reteníem en el nostre subconscient des del  9 de juny del 2011, data en la qual es va celebrar l’acord de govern entre PSC, CiU, PP i Junts pel Vendrell.  Durant els primers dos anys, l’alcaldia restava en mans de Convergència i Unió i el dimecres 22 de maig del 2013 havia de tenir lloc el relleu a l’alcaldia que encapçalaria el socialista Martí Carnicer.

Avui s’han celebrat dos plens, el primer d’ells per acceptar la renúncia de Benet Jané com alcalde. Després d’exposar al ple la renúncia, Benet Jané ha volgut pronunciar unes paraules. De la seva reflexió, destacar la necessitat d’un govern fort pel Vendrell format per PSC i CiU per tal de sumar esforços i  que es va trobar la voluntat compartida del PP i Junts pel Vendrell per tal de tirar endavant. Tots els integrants del govern estàvem convençuts que el millor pel Vendrell consistia en oblidar postures i lògiques de partit i treballar conjuntament amb un objectiu comú, els vendrellencs i les vendrellenques.

Benet Jané ha donat estricte compliment al pacte signat i ha assegurat que continuarà treballant amb fermesa, lleialtat i que el seu compromís amb els ciutadans es manté inalterable. Ell mateix ha destacat “No és un punt i a part sinó que és un punt i seguit”

En relació aquesta qüestió, voldria destacar que les regidories de les quals sóc responsable, Urbanisme i Pla de Barris, en aquests dos anys hem treballat colze a colze amb l’alcalde, tinent d’alcalde i jo mateixa, en diversos projectes i per tal de resoldre qüestions pendents sense oblidar les nombroses reunions mantingudes.

 En honor a la veritat, he de posar de manifest que durant els primers dies de govern fruït de la meva inexperiència tenia molts dubtes davant la dinàmica de treball que podria suposar el fet de treballar amb persones amb ideologies completament diferents. No obstant, ràpidament els dubtes es van esvair quan vaig constatar en les primeres reunions que assistia la voluntat de treballar plegats per tal de cercar solucions, resoldre qüestions pendents i plantejar nous projectes de futur.  Així que en aquest espai vull agrair personal i públicament el respecte, el bon tracte personal i professional rebut en tot moment per Benet Jané.

Fet aquest petit parèntesis, exposar la gran felicitat que els socialistes hem sentit amb l’elecció de Martí Carnicer com alcalde del Vendrell, molts esperàvem l’arribada del dia 22 de maig del 2013 i ja el tenim aquí. Els portaveus de l’equip de govern han dut a terme una valoració positiva dels dos anys de govern posant de manifest durant les seves intervencions la voluntat de treballar plegats per la reactivació econòmica i la cohesió social, superant estratègies partidistes.

Plataforma per Catalunya no ens ha sorprès duent a terme una valoració catastrofista de la realitat basada amb omissions d’informacions rellevants i desdibuixant la gestió de l’equip de govern per no esmentar l’actitud barroera demostrada durant la intervenció del portaveu socialista amb interrupcions constants. La demagògia és el pal de paller d’aquesta formació política i dissortadament tots els assistents als plenaris municipals podem constatar en major o menor grau  evidències d’aquesta mala praxis que ells utilitzen constantment

Per tal de concloure la sessió, el nou alcalde, Martí Carnicer ha dut a terme un discurs brillant fonamentat en gran mesura amb una encertada metàfora de la situació actual amb l’actitud d’un ciclista, de tot el seu discurs em quedo amb una anotació que pres: L’única cosa que sí sabem és que hem de continuar pedalant, amb constancia i fermesa, amb ànim i il·lusió per assolir el nostre objectiu, superar aquesta pujada tan dura esforçcant-nos al màxim per obtindre els millors resultats pel nostre Vendrell.  

Ple de pressupostos 2013

Avui dimarts 21 de maig ha tingut lloc la celebració del ple ordinari del mes de maig, entre els divuit punts que integraven l’ordre del dia, destacar l’aprovació inicial del pressupost del 2013. No obstant, abans d’abordar detingudament aquesta matèria no voldria menystenir altres punts com l’adhesió a la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat aprovat únicament amb els vots favorables del govern ja que l’oposició hi ha votat en contra al·legant tota una sèrie de qüestions que poc es trobaven relacionades amb el punt de l’ordre del dia com per exemple els  aiguats que van afectar profundament al nostre municipi 2000.

Després s’ha procedit a l’aprovació de diversos plans específics per finalitzar amb la tramitació que es va iniciar amb l’aprovació per junta de govern, acte seguit exposició al públic sense que s’hi presentés cap al·legació, després assumits per la Comissió de Protecció Civil i després de l’aprovació realitzada avui s’elevaran a la plataforma Hermes .

El ple d’avui ha desestimat les al·legacions que l’empresa Ceser Informática y Organización SL ha realitzat davant la resolució del contracte instada per l’Ajuntament del Vendrell davant del incompliment contractual on s’ incauta la garantia i es sol·licita una indemnització d’1,6 milions d’euros per declaració de culpabilitat.

Per unanimitat s’ha aprovat la desafectació d’un 14,28% d’un bé demanial del “Castell del Montmell” i cessió gratuïta del mateix als ajuntaments de Masllorenç i Bonastre, així com també autoritzar al senyor Jesús Trayner per col·locar una placa a la façana commemorativa de la concessió de la medalla d’or de la Vila al Sr. Manuel Trayner Buxons i en darrer lloc la rectificació de l’inventari del 2012.

Entrant a fons en matèria pressupostaria, posar de relleu els trets característics més importants del pressupost del 2013 segueix les línies mestres del pacte subscrit l’any 2011 que es fonamenta sobre les bases de donar continuïtat del procés d’ajust, racionalització de les despeses fent una atenció especial a les despeses de cohesió social. Sense cap mena de dubtes, és un pressupost realista que segueix amb el marc plurianual del pla d’ajust vigent fins l’any 2022.

 El pressupost consolidat, és a dir, la suma del pressupost de l’Ajuntament del Vendrell més els dels patronats municipals i les societats majoritàriament municipal, ascendeix a 49.409.743€ i el pressupost de l’Ajuntament del Vendrell és de 45.051.208€. En relació al pressupost del 2011 hi ha una reducció del 10% en despesa no financera, en aquest mateix període de temps s’ha quadruplicat l’estalvi que es dedica a dur a terme amortitzacions financeres,  reduir el deute i a finançar inversions.

En relació a les despeses corrents, el capítol 1 que és el dedicat a personal experimenta una reducció de 200.000€ originat pel fet de no cobrir baixes, vacants ni tampoc jubilacions amb noves contractacions de personal. El capítol 2 de bens i serveis corrents  experimenta una gran contenció excepte serveis socials que té un increment de 50.000€. El capítol d’inversions, capítol 6, suposa pràcticament 2,5 milions d’euros, dels quals 1,6 milions seran finançats a través de l’estalvi i la resta a través d’aportacions d’altres administracions.  Inversions que es materialitzaran a la Casa Museu Àngel Guimerà o bé a l’execució d’un projecte de millora als  Massos II, entre d’altres.

Desitjaria destacar una xifra que posa de relleu la gestió en matèria econòmica i pressupostaria   que l’actual equip de govern està duent a terme ja que l’any 2010, les despeses no financeres eren de 53 milions d’euros i l’any 2013 són 40 milions d’euros, una reducció de 13 milions d’euros dedicats a pagar amortitzacions, interessos i compensar subvencions que es rebien i ara no es perceben.

Per acabar, destacar la meva estupefacció en alguns precs i preguntes formulades per Plataforma per Catalunya, la primera preguntant sobre l’estat d’un immoble que té la teulada enfonsada demanant que l’Ajuntament procedeixi a l’enderroc. La meva resposta ha estat clara i concisa, ja que l’Ajuntament no té cap potestat per procedir  a dur a terme actuacions en el sí d’una propietat privada quan els propietaris han actuat amb responsabilitat demanant una llicència d’obres per arranjar la situació. Una altra prec curiós és el formulat pel Sr Carrasco preguntant si existeix alguna persecució vers  membres de PxC amb multes continuades perquè reprodueixo literalment “una regidora aparca cinc minuts malament per pujar la compra a casa seva”. Em sembla inversemblant que aquestes qüestions es plantegin en el si d’un ple municipal, si una persona comet una infracció se l’ha de sancionar però resulta que en comptes d'apreciar objectivament els fets, PxC automàticament camufla la realitat exposant l'existència d'una persecusió. I per finalitzar, la pregunta dirigida directament al Martí Carnicer sobre l'adhesió del PSC del Vendrell a la manifestació contra el racisme i la xenofobia del proper 29 de juny al Vendrell que ha estat contestada posant de manifest que el PSC sempre estarà al costat de les causes justes.

Reflexions sobre el ple de febrer

Avui ha tingut la celebració del ple ordinari corresponent al mes de febrer. Un ple composat per deu punts a l’ordre del dia, entre tots ells podrem trobar l’adhesió de l’Ajuntament del Vendrell a la creació d'un fons social d’habitatge, la modificació de l'ordenança fiscal 13 consistent en bonificar en un 20% la implantació de nous comerços a la nostra vila i el conveni entre l’Ajuntament del Vendrell, el Consell comarcal del Baix Penedès i l’empresa comarcal de Serveis Mediambientals del Baix Penedès, SL. 

No obstant, desitjaria aprofundir sobre els dos aspectes relacionats intrínsecament en matèria d’Urbanisme. Durant aquest any i vuit mesos que sóc regidora hi ha quelcom que em sorprèn negativament i nego acostumar-me a la mala educació, les mentides i la demagògia barroera que ple darrera ple Plataforma per Catalunya escenifica. 

Avui hem tingut nombrosos exemples de mentides, insinuacions i tesis populistes exposades per PxC i davant d'elles convé explicar detingudament expedients voluminosos i complexos. Sense més, entro en detalls, durant l’any 2009 l’Ajuntament del Vendrell va iniciar un expedient de modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana del Vendrell (PGOU) per convertir la casa “Benvingut Socias” en un equipament (clau 4), destinar els jardins en una clau de zona verda i jardins (clau 3) i la resta de finca (clau 8a). Després de tenir lloc l’aprovació inicial i provisional realitzada al ple de l’Ajuntament tot l’exepedient es va remetre a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona i els tècnics d’aquest organisme van emetre el seu informe. Aquest requeria la necessitat de delimitar una unitat d’actuació i procedir a realitzar cessions de vials i zones verdes així com també la redacció d’un text refòs. Una prescripció materialment impossible de complir ja que l’entorn fa dècades que es troba totalment consolidat. 

Davant aquest escenari, els propietaris van presentar una instància demanant a l’ajuntament que desistís de la modificació puntual. En aquest sentit, considerant que la casa “Benvingut Socias” es troba catalogada i en aquests moments és un bé d’interès local un fet que protegeix l’immoble en sí així com també el jardí posterior de la vivenda. L’objecte del present ple era desistir de la modificació puntual i deixar la finca on s’ubica la casa del Benvingut Socias amb la clau que estableix el PGOU, 8a

Encara em sorprèn la reacció del Sr. Armengol (Plataforma per Catalunya) on sense cap mena de reflexió en una sala de plens s’atreveix a tenir la gosadia de dir que amb la decisió de desistir de la modificació puntual del PGOU implicarà que es pugui ubicar una benzinera a la casa Benvingut Socias. Aquesta conclusió només té un nom: MENTIDA. Els usos admesos a la clau 8a són: residencial, residencial especial, hoteler, restauració i sociocultural, així que la benzinera no s’inclou en CAP DELS USOS de la clau 8a. Per no posar de manifest, el llenguatge poc curós ja que aquest govern no requalifica res sinó simplement conserva la clau 8a que és la present en aquests moments al PGOU del Vendrell. 

Molt soroll en aquest punt amb desqualificacions personals dirigides vers la meva persona que sincerament no tinc ganes d’entrar però curiosament en el següent punt de l’ordre del dia l’aprovació provisional de la Modificació Puntual dels Bulevards per admetre l’ús d’habitatge de protecció oficial que permetrà acabar immobles a mig construir i que admetran l’ús d’habitatge de protecció oficial un fet que posa de manifest la col•laboració entre el sector públic i privat. Sobre aquest punt Plataforma per Catalunya no ha estat capaç de pronunciar ni mitja paraula al respecte. Casualitat o causalitat???    

Escandalós

La instantaneïtat de les notícies provoca que l’exercici habitual de llegir la premsa de bon matí hagi estat superat per una consulta més extensa durant el dia als portals digitals per conèixer de primera mà les novetats que es van produint al llarg de la jornada gràcies a les actualitzacions de les webs digitals.

No obstant, en els darrers dies he observat que en un parell de diaris existeix un enllaç que porta per títol “Corrupció”. Sense cap mena de dubtes una senyal que posa de manifest que lluny de tractar-se d’un fet aïllat hi ha nombroses notícies diverses entre totes elles que es troben relacionades i vinculades amb casos de corrupció.

La corrupció no és un fenomen propi del segle XXI, avui gràcies a les noves tecnologies i la fluïdesa en la transmissió de la informació que han proporcionat les xarxes socials,  la informació s’estén amb una gran rapidesa.  

Tots recordem l’esclat del “Cas Palau de la Música”, els noms de Félix Millet i Jordi Montull es van popularitzar tacant el prestigi d’una institució com és el Palau de la Música. Tots ens ruboritzàvem quan dia a dia s’anaven desgranant detalls d’una trama complexa, estudiada al detall amb gran precisió però dissortadament no seria un cas puntual. Poc temps després esclatarien nous casos de corrupció i és ben cert que aquestes alçades no podem negar una evidència. La nostre jove democràcia està patint cops durs i colpidors i la solera que havia caracteritzat les institucions del nostre país tinc la sensació que trontollen.

Des de l’àmbit judicial amb el cas Dívar, continuant per la corona amb el cas Urdangarín i la imputació del secretari de les infantes així com el reguitzell de casos de corrupció en l’esfera política: cas Gürtel, cas Palma Arena, cas Palau de la Música, operació Pretoria ,operació Mercuri, cas ITV  cas Barcenas, operació Clotilde...

La nostra societat està vivint moments molt difícils i convulsos, l’escalat en el nivell d’atur que sobre passa els sis milions de persones, la reducció del PIB, la contenció de la despesa i el pràcticament inexistent estalvi a les famílies són mostres inequívoques de la complexa i en molts casos desesperant situació que les famílies pateixen.

No podem mirar cap un altra banda sinó que convé actuar ara més que mai i per aquest motiu considero que s’ha de dur a terme una reforma profunda de la Llei Orgànica del Règim Electoral i aprofito l’avinentesa per instar a l’actual govern de la Generalitat a redactar una Llei Electoral de Catalunya que sigui pionera establint llistes obertes, mecanismes de control als càrrecs públic on s’eviti l’acumulació de càrrecs públics amb limitació a 8 anys i així es garantirà que la política sigui un veritable servei públic i no pas una professió.

Tanmateix, la meva percepció personal és que l’actual Oficina Antifrau no acaba de funcionar i considero que s’hauria de reconvertir en un Organisme Superior Independent i Potent integrat per veritables professionals experts i alhora independents. Només són algunes propostes, pinzellades inicials però crec fermament que contribuirien enèrgicament a establir unes bases fermes per posar punt i final a la disbauxa.   

Marató de TV3 2012

A prop de les festivitats nadalenques apareixen nombroses campanyes solidàries i entre totes elles convé destacar un clàssic com és la Marató de TV3. Avui totes les mirades es centraven vers una paraula que amaga una malaltia perversa i cruel com és el CÀNCER. En dues ocasions anteriors ja s’havia dedicat en abordar aquesta malaltia però en l’edició del 2012 s’ha volgut insistir novament per recollir fons que contribueixin a la investigació i la recerca.

Abans de res voldria destacar l'encert del lema escollir per aquesta ocasió: "La mort hauria de ser el final de la vida, el càncer, no." Una frase carregada de sentit en la qual molts ens hem sentit representats ja que en un moment o altre també l'hem pronunciat.  

El càncer és una malaltia que dissortadament està present a  la vida de moltes famílies, que no entén de sexes ni tampoc d’edats que arriba sense avisar i porta amb ella patiment, dolor, tristesa... No obstant, no vull dibuixar un escenari pessimista ja que no ens podem donar per vençuts. Des del primer moment de la detecció de la malaltia cal lluitar, cercar forces d’allà on no n’hi ha per tirar endavant i vèncer una malaltia esgarrifosa i horrorosa que intenta truncar la vida de la persona malalta i també de la família i el seu entorn més pròxim.

Disposem de grans hospitals replets de professionals competents que tracten amb delicadesa i atenció tots i cadascun dels malalts de càncer. Visites pausades en les quals els facultatius  expliquen detingudament el procés a seguir esvaint  dubtes i incerteses  pròpies de les operacions, anàlisis prèvies als tractaments, radioteràpia, quimioteràpia, revisions constants... Un seguit de passos que converteixen l’hospital en la segona residència del malalt i de la seva família.  

No vull enganyar a ningú, aquesta malaltia no passa desapercebuda ni pels malalts ni tampoc per totes aquelles persones que l’envolten. Transforma la perspectiva d’enfocar la vida i s’extreu  una ràpida conclusió ”carpe diem”.  Els nostres avantpassats grecs insistien en aprofitar el moment i s’ha de reconèixer que el ritme frenètic  de les nostres vides a vegades ens fa perdre aquest punt de vista. Nogensmenys, quan tenim un cop fort i demolidor com és la detecció d’un càncer aleshores suposa un gran terrabastall a les nostres vides.

M’emociona veure com quan escric aquestes paraules el marcador de la Marató mostra més de quatre milions d’euros fruit de la solidaritat. Només desitjo que gràcies aquests diners la investigació i la recerca avanci i permeti millorar els tractaments ja que massa persones han mort com a conseqüència d’aquesta malaltia.

Per acabar, us deixo amb una cançó inclosa al disc de la Marató de TV3, us convido a escoltar atentament la seva lletra

Noves taxes judicials

Una gran pluralitat de normativa inunda butlletins i diaris oficials. Cada divendres apareixen nous Reials Decret Llei que provoquen canvis substancials en una infinitat de textos legals. Potser, hi ha qui pensa que això no té gran importància però personalment considero que no és així. Aquest fet ens condueix a una realitat consistent en una gran dispersió normativa creant una gran inseguretat jurídica pel conjunt de la població.

La funció legislativa resideix a les Corts Generals, previsió continguda a la nostra carta magna però en la present legislatura sembla a ser que aquest precepte constitucional ha quedat oblidat ja que els Reials Decret Llei, figura prevista en casos d’urgència i extraordinària necessitat s’han convertit en l’instrument legislatiu quotidià.
 

Avui s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la Llei 10/2012, llei que regularà determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i del Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, un text que conté la previsió d’abonar taxes per tal d’accedir a la justícia. Les taxes s’articulen en dos sentits, d’una banda una quantia fixa per accedir a la jurisdicció civil, contenciosa-administrativa i laboral que poden arribar a 1200 € en els primers dos casos i 300€ en el darrer. A més, una taxa de quantia variable en funció del muntant de la reclamació econòmica interposada davant la jurisdicció competent.
 

Aquest projecte esdevé incompatible amb la previsió constitucional inclosa a l’article 24 que declara el dret de totes les persones a obtenir “tutela efectiva de jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims sense que en cap cas pugui produir-se indefensió”.
 

En el moment que per accedir a la justícia s’ha d’abonar una quantitat monetària, aquelles persones que no disposin de capacitat econòmica per fer front a l’abonament de les quantitats exposades a les línies precedents quedaran excloses de l’accés a la justícia per tant, cauran en una profunda indefensió. Un fet que esdevé incompatible amb el manament constitucional.
 

No obstant, resulta curiós que aquells que en tot moment invoquen l’articulat de la constitució en determinats casos no només obliden les previsions que conté la Carta Magna sinó que despleguen normativa vulnerat clarament preceptes constitucionals.

Reflexions amb Laia Bonet

En aquests moments ens trobem immersos en una situació peculiar i particular, hi ha qui s’atreveix a  definir aquesta realitat com a situació històrica que marcarà un punt d’inflexió. Doncs bé, ahir al vespre  el PSC del Vendrell va organitzar una interessant jornada per tal d’analitzar la situació actual. A més, vam comptar amb la presència de la diputada al Parlament de Catalunya, Laia Bonet.

Abans d’entrar en el fons de les qüestions que es van abordar desitjaria felicitar la iniciativa de l’executiva del PSC del Vendrell per permetre’ns compartir reflexions sobre qüestions que a tots ens inquieten i poder fer-ho en un clima cordial i distès. Així que vist l’èxit, espero que es repeteixi aquesta experiència en properes ocasions.

En primer lloc, la Laia Bonet ens va fer cinc cèntims sobre el Debat de Política General que la setmana passada va tenir lloc al Parlament de Catalunya i va posar de relleu una qüestió que tots vam copsar des del moment que es va iniciar. El president Mas va desvirtuar un debat d’una gran transcendència per anunciar un avançament de les eleccions i el va convertir en un  miting amb el debat nacional com únic eix.

No cal amagar, que l’avançament de les eleccions agafa amb el pas canviat al PSC i és per aquest motiu que convé una màxima claredat així com una gran dosis de responsabilitat. En aquesta situació, la Laia Bonet, plantejava que entre l’independentisme i les posicions estanques s’ha d’obrir una tercera via que ella anomena Federalisme Implementable.

Concretament, la definició de la tercera via que proposa Laia Bonet ha d’assumir:

Actitud: Catalunya s’ha de construir junts entre els independentistes, aquells que no ho són i els federalistes, colze a colze, buscant còmplices i no enemics

Repte: hem d’assumir la dificultat dels nostres missatges i les tesis que els socialistes defensem ja que ens ha mancat concretar la nostra proposta entorn el federalisme i això és una part important del problema

Mètode: hi ha una altra manera d’aconseguir aquesta realitat amb principis democràtics com són la transparència, claredat i drets i llibertats individuals.

Proposta: construir un estat federal real i implementable amb la reforma de la Constitució cercant el consens necessari per aconseguir aquesta fita.

Nogensmenys, considero que no hem de permetre que durant la campanya electoral el debat es centri única i exclusivament en el debat nacional. El debat social no pot quedar oblidat ja que és moment de debatre quin model de país volem ja que en aquests dos anys hem pogut copsar quin és el model real de CiU afeblint dia rere dia l’estat del benestar  

Tornem-hi

Avui acomiadem el mes d’agost, en els darrers mesos el silenci ha estat l’única veu existent en aquest espai. Reconec la paràlisis i així com també desitjaria posar en solfa que la meva passió per l’escriptura així com també la voluntat de plasmar les opinions i les percepcions que em generen qüestions del dia a dia no ha desaparegut.

Tanmateix, si quelcom he tingut sempre clar és l’ordre i la prelació en les prioritats que tots nosaltres tenim a les nostres vides i hi ha qüestions de força major que obliguen a canviar les pràctiques habituals.

És en aquest sentit, que desitjo reprendre l’activitat en aquest espai, moltes qüestions m’han quedat al tinter. La incertesa i la por ha esdevingut una sensació generalitzable que tots en major o menor mesura ens envaeix. És per aquest motiu que la represa de la meva activitat bloggera no serà parlant de la situació econòmica, ni tampoc del pacte fiscal ni qualsevol altra notícia d’actualitat candent.

Avui m’endinso en l’activitat que ocupa a moltes famílies en aquestes dates, la verema. Una pràctica que s’associa a l’acabament de l’estiu i a l’arribada de la següent estació: la tardor. Una tasca que cada vegada es troba més mecanitzada però la practica tradicional no es troba extingida consistent en tisores en mà i un bon pané anar per feina.

Som molts els que ens acostem a les vinyes a donar un cop de mà durant l’època de la verema però no podem oblidar que per arribar aquest punt és necessari el treball i la dedicació que durant tot l’any han dut a terme mantenint el cep i el fruït del mateix en condicions òptimes.

Del raïm que avui collim, d’aquí uns mesos esdevindrà un excel•lent vi que ocuparà un espai central en les nostres taules. Tots sabem que un bon àpat acompanyat d’un vi de qualitat esdevé la combinació perfecta que ens condueix a l’èxit assegurat.

Precisament, per aquest motiu hem de posar en alça un sector que es troba oblidat en nombroses ocasions ja que amb el treball, la cura i el manteniment de les explotacions vitivinícoles no només s’aconsegueixen productes reconeguts internacionalment sinó que es contribueix d’una manera indirecta al manteniment del nostre paisatge.

Ínfim oasis

L’administració més propera al ciutadà és sense cap mena de dubtes l’ajuntament. Un total de nou cents quaranta-sis municipis s’expandeixen arreu de Catalunya. Poblacions d’interior, de la plana i costaneres sumant variabilitats demogràfiques dibuixen un escenari molt heterogeni. Nogensmenys, en el substrat existeix un nexe d’unió, un denominador comú que s’estén en tots els municipis: dur a terme polítiques des de la proximitat pensant en l’interès general per tal que tots els veïns i les veïnes dels municipis es sentin a gust a les seves respectives poblacions.

Durant la bonança econòmica, els recursos econòmics fluïen amb gran naturalitat i es disposava de finançament per impulsar ambiciosos projectes, programes així com també tirar endavant obres i nous equipaments. Tanmateix, l’escenari descrit a les línies precedents no es correspon a la realitat que de la mà del 2012 s’ha començat a traçar en aquest primer mes de l’any. El passat 31 de desembre vam tancar un any digne d’oblidar des d’un punt de vista estrictament econòmico-financer. Els experts no auguren bones perspectives de cara a l’any que tot just hem encetat. A més, dissortadament aquests pronòstics s’han començat a fer realitat.

La Generalitat de Catalunya, de la mà del conseller d’economia, Andreu Mas Colell, anunciava l’ajornament sine die del pagament de la subvenció que la Generalitat destina a les escoles de música i a les escoles bressol. Un total de 112 milions d’euros que els ajuntament deixaran d’ingressar i que col·loquen als consistoris en una situació de desconcert. L’escolarització dels 0 a 3 anys no és obligatòria, tots ho sabem, però les escoles bressol duen a terme un paper cabdal en la nostra societat. D’entrada, els experts reivindiquen que lluny de la funció assistencial que sempre se’ls ha atribuït realment duen a terme una etapa educativa més en la formació del infant. A més d’ésser un element fonamental en relació a la conciliació de la vida laboral i familiar.

Dissortadament, els anuncis descrits anteriorment no són els únics sinó que recentment des de la Secretaria de Millora Urbana i Habitatge van informar que els 117 municipis que tenen concedida la Llei de Barris no rebran el 50% del cost de les actuacions que la Generalitat se’n fa càrrec durant el 2012.

Un panorama decebedor i preocupant ja que tots els municipis tenien establerta una planificació que en aquests moments es veuen obligats a reconsiderar-la atenent a l’anunci realitzat.

Sóc perfectament coneixedora de les greus dificultats econòmiques en les quals particulars, empreses i administracions ens trobem dia a dia. No obstant, considero que la solució més encertada no consisteix en col·locar entre l’espasa i la paret a l’administració local. La proximitat, la immediatesa i l’assumpció de competències que no els corresponen als ajuntaments és una realitat ràpidament constatable. Així doncs, en moments difícils totes les administracions han d’estrènyer els llaços per tirar endavant. L’administració local sense el recolzament i el suport que les altres administracions efectuen es converteix en un ínfim oasi enmig d’un immens desert.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 27/01/12

Laia Gomis

Festivitats nadalenques

Durant tot el mes de desembre hem rebut nombrosos inputs que constantment ens recorden que les festivitats nadalenques es troben entre nosaltres. Només observant el nostre podem copsar aquesta realitat ja que la il·luminació nadalenca, els aparadors decorats amb motius festius ens envolta. Precisament, en aquest context no podem obviar la intensitat publicitària a través dels anuncis televisius que farceixen la programació diària així com també els catàlegs monotemàtics que tots tenim a les nostres cases.

L’organització del tres dies que s’apropen no segueix una pauta estàndard sinó que cada família opta per una redistribució diferent. Hi ha qui aprofita aquests dies per viatjar i passar les festivitats lluny de casa, altres aposten per no encendre els fogons i acudir als restaurants i als serveis de càtering per proveir-se dels àpats. I en última instància trobem aquells que segueixen amb les pautes heretades de les tradicions que caracteritzen i aposten per celebrar-ho a casa.

Entrar en el fons de l’assumpte sobre la pluralitat d’àpats que durant els propers dies s’elaboraran suposaria omplir diverses pàgines del present rotatiu. Nogensmenys, després d’analitzar el comportament que determinats estudis ens desvetllen podem exposar la perfecta convivència entre els plats pròpiament nadalencs amb la incorporació més innovadores que van arribant progressivament a les nostres taules. Una combinació que acaba revertint positivament sobre les nostres costums i tradicions.

Les festivitats nadalenques sempre han estat sinònim de gran despeses entorn el món de l’alimentació i els obsequis que a familiars i amics lliurem. Un fet que donada la conjuntura econòmica patirà una notable reducció. Tanmateix, des del realisme hem de posar de relleu que el més important d’aquestes dates és gaudir de les mateixes amb aquelles persones que més estimem. Així doncs, si partim d’aquesta màxima, la necessitat d’efectuar grans despeses econòmiques per poder celebrar unes bones festes no esdevé una condició sine quan non per assegurar l’èxit de les festivitats,

En aquests dies, no ens podem oblidar del paper cabdal i central que desenvolupen els més petits de casa. El dia 22 de desembre suposa la finalització de l’escola i d’aquesta manera s’inicia un període de vacances que s’allargarà fins passada la festivitat de reis. La quitxalla de casa dóna un tarannà diferent aquestes festes i precisament l’espurna d’innocència i alegria contagia a tot el seu entorn. A més, per tal d’evitar caure en l’avorriment i l’ensopiment els pares que ho desitgin poden portar als infants al Jokirama per tal que els infants puguin participar en els nombrosos tallers que durant els dies 27, 28, 29 i 30 de desembre de 2011 i 2, 3 i 4 de gener s’organitzaran al Pavelló Àngel Guimerà.

Des d’aquest espai, us vull fer arribar els meus millors desitjos perquè gaudiu dels dies que s’apropen amb gran intensitat. Intentant, en la mesura de possible obrir un petit parèntesis en el qual dipositar totes les preocupacions, incerteses i connotacions negatives. Així doncs, contagiar-nos d’alegria i felicitat perquè si mirem retrospectivament a l’interior de les nostres vides constatarem que hi ha petits motius que ens obliguen a dibuixar un somriure als nostres rostres.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 23/04/2011
Laia Gomis

La veritable enquesta

Els dies de campanya electoral arriben al seu fi. Després de 15 dies intensos en els quals hem tingut l’oportunitat d’escoltar infinitats de propostes, idees suggerents i algun que altre estirabot. Així doncs, avui posem un signe de puntuació de poca intensitat per acabar tancant tot el procediment amb un rodó punt i final qual coneguem els resultats.

Les enquestes i els debats han centrat bona part de l’atenció mediàtica dels últims dies, sense oblidar-me del format tradicional que tots els partits duen a terme com són els clàssics mítings. Una realitat que conviu perfectament inclòs arribant a formar sinèrgies amb el boom del món 2.0.

Tanmateix, recuperant la idea inicial, les enquestes fa mesos que intenten captar la sensació que es respira en el nostre país. Amb una gran intensitat flueixen en el moment que es té coneixement de la data exacta en la qual tindran lloc les eleccions generals. Tots els candidats han conviscut amb les enquestes però hem de ser realistes i no ens podem deixar endur pels maximalismes ja que les veritables enquestes radiquen a l’interior de les urnes.

Els partits polítics han exposat els seus programes electorals, uns amb major claredat que els altres ja que hem pogut copsar com l’ambigüitat i les mitges paraules es troben presents fonamentalment en els posicionaments que el partit popular expressa. Nogensmenys, disposem d’exemples pràctics que ens il·lustren que s’amaga darrera la incertesa plasmada al programa del PP ja que en totes les comunitats autònomes en les quals governa ha aplicat una política de retallades en sentit estricte en els eixos vertebradors de l’estat de benestar.

Davant aquesta situació, aposto clarament perquè el futur president d’Espanya sigui una persona que té l’estat del benestar interioritzat que sempre l’ha defensat a ultrança. En definitiva, estic parlant d’una persona senzilla i honesta, un home que s’ha lliurat en cos i ànima en totes les seves responsabilitats com és l’Alfredo Pérez Rubalcaba. En el seu programa no hi ha ni mitges paraules ni tampoc cal llegir entre línies perquè tots els projectes es troben àmpliament expressats i redactats.

No obstant, hi ha una gran pluralitat d’opcions alhora de votar però si som realistes està clar que el futur president d’Espanya serà Mariano Rajoy o Alfredo Pérez Rubalcaba. Tanmateix, des d’aquest espai, animo i encoratjo a tots els ciutadans acudir el diumenge als seus col·legis electorals i exercir un dret democràtic cabdal com és el fet de votar. En els moments actuals és una veritable responsabilitat acudir a les urnes perquè tenim l’oportunitat de dir la nostra i a més, no hem de deixar que els altres decideixin per nosaltres.

Si no és així, acte seguit arribaran els laments però serà massa tard ja que les grans invocacions sobre hipòtesis fonamentades amb voluntats futuristes no consolidades s’esvairan amb una gran rapidesa.

No hi ha misteris ni tampoc secrets, la clau consisteix en participar de la nostra democràcia i pensar en la construcció del nostre futur invertint cinc minuts de les nostres vides per tal de traçar un segment del camí que emprendrem tots plegats com a societat.

Article publicat al iari del Baix Penedès, 18/11/2011

Laia Gomis

Un gran tresor

Una mirada reflexiva que acumula un gran bagatge penetra amb tendresa fins el fons del nostre cor. Milers d’experiències brollen de totes i cadascunes de les arrugues que esdevenen el veritable testimoni del pas del temps.

El transcurs de l’edat es deixa de comptar amb dies i mesos com realitzem amb els més menuts de la casa i emprem les dècades que regnen en un entorn en el qual la proximitat d’acaronar el centenari esdevé una fita per assolir.

Aquest és el retrat que projecto sobre aquelles persones que ja han superat diversos estadis de la vida i en el vocabulari quotidià anomenem persones grans. Sense cap mena de dubtes, jo aposto per realitzar una inversió de termes ja que considero que tots a més de ser persones grans són grans persones. Més enllà dels trets puntuals i característics que defineixen a cada persona, la singularitat que comparteixen tots ells és la realització d’una àrdua tasca que es troba interconectada amb diverses realitats. Tots ells han estat testimonis de la nostra història més recent, episodis que ja recullen els llibres però dels quals alguns d’ells van ser protagonistes de primer ordre.

Molts van arribar a conèixer la guerra, altres en tenen un tímid record davant la seva infantesa quan l’enfrontament bèl·lic es produïa però tots ells estan marcats per un cruent període com va ser la postguerra i les conseqüències que es derivaren de la mateixa. Uns episodis que han marcat les seves vides i dels quals són uns grans coneixedors perquè ells van viure dia a dia immersos en aquesta realitat.

Avui en dia, miren des d’una certa perspectiva el record que els provoca una època que sembla molt llunyana però que sobre les seves esquenes subjecten. Tot l’esforç per tirar endavant projectes personals, empresarials i socials ha suposat una empremta en la nostra societat, hereva d’uns preuats valors que lluny de conservar en formol hauríem d’apostar per provocar una revitalització dels mateixos i difondre’ls als quatre vents.

Tanmateix, lluny d’adoptar una actitud passiva, les persones grans es converteixen en l’epicentre de moltes activitats culturals i socials. Sense oblidar el paper fonamental que realitzen en un àmbit intern com és l’inherent a l’entorn familiar donant un cop de mà. No obstant, sempre convé tenir present que no es tracta de cap obligació sinó que ho realitzen perquè ho desitgen així com també poden recuperar grans aliats com el cinema, la lectura o a la pràctica d’esports

El Vendrell hem celebrat durant aquesta setmana, la setmana de la gent gran, en la qual s’han organitzat nombroses activitats de caires diferents en les quals els veritables protagonistes han estat les persones grans. Unes jornades que han gaudit de nombrosa participació ja que les inscripcions que algunes activitats requerien superaven les dues-centes persones. Un petit homenatge que hauríem de realitzar tots els dies de l’any ja que les persones grans són un veritable tresor que tenim a la nostra societat.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 07/10/11

Laia Gomis

Aquesta setmana que estem a punt de deixar endarrere ha passat com una ràfega de vent, en un obrir i tancar d’ulls, pràcticament sense adonar-me’n s’esvaeix. La veritat és que la planificació i l’organització són dues paraules presents en la meva vida però la gestió municipal també comporta incorporar qüestions que s’escapen de la pauta que sempre he intentat dur a terme.

Precisament, per aquest motiu, la impossibilitat real de cercar un petit espai del meu escàs temps lliure no m’ha permès escriure la meva col·laboració setmanal amb el Diari del Baix Penedès. Així doncs, malgrat no hagi arribat a temps per publicar les reflexions a la premsa, aprofito aquest espai per incloure algunes d’elles.

Durant els darrers dies, s’han complert els 100 dies de la gestió del nou govern municipal de la nostra vila. En aquests primers mesos hem traçat quin serà el camí que seguirem durant la present legislatura, la contenció i l’austeritat seran els elements que presidiran totes les nostres accions conscients del moment en el qual ens trobem.

D’entrada, una de les accions més visibles ha estat l’èxit de les actuacions conjuntes realitzades entre la policia local i els mossos d’esquadra en relació a l’actuació del cas “top manta”. Sense anar més lluny, ahir mateix tenia lloc la destrucció dels 5.500 productes decomissats pels cossos de seguretat.

Abans de donar el tret de sortida a l’inici del curs escolar, el nou govern municipal, més concretament la regidora de transports i el regidor d’educació presentàvem una unificació de les línies del transport escolar amb el transport urbà que suposarà un estalvi de 780.000€. Tanmateix, resaltar que els usuaris no resultaran afectats ja que el manteniment de tots els serveis és una realitat.

Posar de relleu, que una actuació que no podem oblidar ha estat l’aprovació del pressupost del 2011 ja que el nostre consistori comptava amb el pressupost prorrogat del 2010. El present document plasma una reducció de les despeses que s’apropa al 20% reforçat amb el treball insistent en reduir al màxim la morositat i a través d’aquestes dues variables revertir directament vers un increment de l’estalvi que es dedicarà a la reducció del deute.

En darrer lloc, exposar una decisió d’austeritat que aquesta mateixa setmana s’aprovava a la Junta de Govern Local com és la rescissió del contracte de lloguer on està ubicada l’oficina del Pla de Barris.

Com a regidora del Pla de Barris, considero que les administracions han de donar exemple i en aquest moments el nostre consistori no es pot permetre el luxe de pagar mensualment un lloguer que ascendeix a 4.838€. Així doncs, ens trobem davant d’una clara voluntat de contenir les despeses alhora que som sensibles a la realitat econòmica actual prioritzant altres qüestions. En aquest sentit, el tancament de l’oficina suposarà un estalvi de 38.709€ i en cap moment suposarà pèrdua de llocs de treball ja que les persones que estan treballant en aquestes oficines seran ubicades en altres dependències municipals.

A grans trets, aquestes són les qüestions que durant aquests primers cent dies de govern han gaudit de major projecció mediàtica però si quelcom us puc assegurar és el treball aferrissat i la dedicació que dia a dia duem a terme tots els regidors del govern municipal pensant en tots els ciutadans i les ciutadanes del Vendrell.

Dies de verema

Els primers dies de setembre es troben impregnats del caire propi i característic que defineix la verema. Durant aquests dies, la vida tranquil•la i pausada de molts pobles es veu interrompuda pel ritme frenètic que suposa donar el tret de sortida a la recol•lecció del raïm.

La calor intensa esdevé un fidel company de viatge que tímidament s’alleugereix quan alguna ràfega de vent fresc circula pels camps. De totes maneres, el principal aliat per lluitar contra aquesta realitat pren forma d’un líquid transparent. Normalment no hi donem importància però l’aigua és clau per evitar la deshidratació provocada per la constant exposició al sol i la possible deshidratació derivada de la tasca cansada i feixuga que suposa collir raïms. Així doncs, al costat dels instruments imprescindibles com són els panés, les tisores hem de sumar una reserva important d’aigua, i a poder ser, molt millor si aquesta és fresca.

No obstant, no podem centrar tota l’atenció en la verema perquè l’èxit de la mateixa radica en una sèrie d’antecedents imprescindibles, sense els quals, avui no podríem parlar de la recol•lecció del raïm.

En aquest sentit, els pagesos han estat treballant durant la resta de l'any tenint cura dels ceps. En honor a la veritat, s'ha de reconèixer que no és una tasca gens senzilla en els temps que corren i a més sempre es troba acompanyada d'una gran incertesa derivada dels factors climatològics. No obstant, la dedicació i l'empenta de moltes persones segueix en peu per obtenir una primera matèria de gran qualitat que permetrà elaborar excel•lents vins i caves.

Sense anar més lluny, fa unes setmanes vam tenir coneixement d'una notícia sorprenent que posa de relleu l'antiguitat del conreu vitivinícola a la nostra comarca. El descobriment d'un gra de raïm dins una sitja de la Ciutadella ibèrica de Calafell evidencia que aquest fruït en el segle III abans de Crist ja formava part de la dieta alimentària dels íbers cossetans que tenien el seu assentament a Calafell.

Les referències clàssiques sobre la cultura del vi i del raïm de l'època dels grecs i dels romans s'ha d’estendre fins arribar als íbers. Precisament per aquest motiu, la tradició i l'antiguitat de l’activitat vitivinícola és una qüestió que en aquesta primers dies de verema he tingut en ment. La persistència en el temps d’una pràctica que els nostres avantpassats ja duien a terme és un element que ens ha de conduir a una reflexió obligada.

Hi ha qui no és conscient de la realitat així com tampoc de l’abast i la transcendència que suposa a les nostres contrades el conreu de la vinya. Sense cap mena de dubtes, considero que esdevé un element inherent al nostre territori i de manera molt especial, les nostres vinyes s’han integrat dins el conjunt paisatgístic proporcionant una imatge harmoniosa i reposa en el conjunt del nostre entorn.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 09/09/2011
Laia Gomis

Dies de verema

Els primers dies de setembre es troben impregnats del caire propi i característic que defineix la verema. Durant aquests dies, la vida tranquil·la i pausada de molts pobles es veu interrompuda pel ritme frenètic que suposa donar el tret de sortida a la recol·lecció del raïm.

La calor intensa esdevé un fidel company de viatge que tímidament s’alleugereix quan alguna ràfega de vent fresc circula pels camps. De totes maneres, el principal aliat per lluitar contra aquesta realitat pren forma d’un líquid transparent. Normalment no hi donem importància però l’aigua és clau per evitar la deshidratació provocada per la constant exposició al sol i la possible deshidratació derivada de la tasca cansada i feixuga que suposa collir raïms. Així doncs, al costat dels instruments imprescindibles com són els panés, les tisores hem de sumar una reserva important d’aigua, i a poder ser, molt millor si aquesta és fresca.

No obstant, no podem centrar tota l’atenció en la verema perquè l’èxit de la mateixa radica en una sèrie d’antecedents imprescindibles, sense els quals, avui no podríem parlar de la recol·lecció del raïm. En aquest sentit, els pagesos han estat treballant durant la resta de l'any tenint cura dels ceps. En honor a la veritat, s'ha de reconèixer que no és una tasca gens senzilla en els temps que corren i a més sempre es troba acompanyada d'una gran incertesa derivada dels factors climatològics. No obstant, la dedicació i l'empenta de moltes persones segueix en peu per obtenir una primera matèria de gran qualitat que permetrà elaborar excel·lents vins i caves.

Sense anar més lluny, fa unes setmanes vam tenir coneixement d'una notícia sorprenent que posa de relleu l'antiguitat del conreu vitivinícola a la nostra comarca. El descobriment d'un gra de raïm dins una sitja de la Ciutadella ibèrica de Calafell evidencia que aquest fruït en el segle III abans de Crist ja formava part de la dieta alimentària dels íbers cossetans que tenien el seu assentament a Calafell.

Les referències clàssiques sobre la cultura del vi i del raïm de l'època dels grecs i dels romans s'ha d’estendre fins arribar als íbers. Precisament per aquest motiu, la tradició i l'antiguitat de l’activitat vitivinícola és una qüestió que en aquesta primers dies de verema he tingut en ment. La persistència en el temps d’una pràctica que els nostres avantpassats ja duien a terme és un element que ens ha de conduir a una reflexió obligada.

Hi ha qui no és conscient de la realitat així com tampoc de l’abast i la transcendència que suposa a les nostres contrades el conreu de la vinya. Sense cap mena de dubtes, considero que esdevé un element inherent al nostre territori i de manera molt especial, les nostres vinyes s’han integrat dins el conjunt paisatgístic proporcionant una imatge harmoniosa i reposa en el conjunt del nostre entorn.

Article publicat al Diari delBaix Penedès, 09/ 09/2011

Laia Gomis

Aprovació inicial pressupost 2011

Avui ha tingut lloc la celebració d'un ple extraordinari a l'Ajuntament del Vendrell, de tots els punts que integraven l’ordre del dia el més destacat ha estat l’aprovació inicial del pressupost per a l’exercici de 2011 amb tots els seus annexes, de l’Ajuntament i dels Organismes Autònoms.

Potser algú li sobtarà que en el mes de setembre s’abordi en una sessió plenària l’aprovació inicial del pressupost del present exercici econòmic però cal recordar que el nostre municipi comptava amb el pressupost del 2010 prorrogat. Així doncs, una voluntat palpable i manifesta del present equip de govern ha estat procedir a l’elaboració del pressupost del 2011. Si bé és cert que el pressupost actual ja es troba executat en dues terceres parts esdevenia imprescindible elaborar un pressupost de regularització com el que avui ha aprovat el consistori vendrellenc.

El pressupost del 2011 és de 52,5 milions d’euros, una reducció d’un 5,7% en relació als comptes del postpassat exercici econòmic. La previsió dels ingressos és de 41,7 milions d’euros mentre que la despesa és de 39,7 milions d’euros. Així doncs, ens trobem davant una diferencia positiva que es tradueix en forma d’estalvi.

Tanmateix, convé posar de relleu que el present pressupost marca uns objectius que traspuen quan es procedeix a la lectura del mateix. D’una banda, ens trobem davant una reducció de les despeses que s’apropa al 20% i així com també es treballarà de manera aferrissada per millorar la recaptació, lluitant contra la morositat. Uns fets que revertiran positivament en una millora dels ingressos. La conseqüència directa d’ambdues realitats suposa un creixement de l’estalvi del consistori vendrellenc. Concretament, l’esmentat estalvi ascendeix a prop d’un milió i mig d’euros que es dedicaran integrament a la reducció efectiva del deute.

Personalment, destacaria una important reducció de 300.000 € que s’ha aconseguit després de prescindir dels quatre càrrecs de confiança que l’anterior equip de govern tenia que suposaven 225.000€/any i la reducció dels sous i les indemnitzacions a les assistències a òrgans col·legiats dels membres de la corporació local que en el pressupost del 2010 eren de 780.000€ i a l’actual pressupost són 700.000€. L’oposició ha intentat confondre al conjunt de la ciutadania afirmant que la reducció no era real perquè com han augmentat el nombre de membres a l’equip de govern la reducció no era real. No obstant, malgrat la demagògia que alguns empren com a mecanisme de comunicació afortunadament disposem de les xifres que són prou reveladores de la realitat i aquestes en cap moment han estat rebatudes.

El regidor d’hisenda, durant la seva intervenció en el plenari municipal, ha insistit en la voluntat manifesta de destinar els recursos provinents de l’estalvi per tal de procedir a l’amortització del deute. Procedint a una contenció de la despesa sense recorre al crèdit per finançar inversions. A més, també ha posat de relleu que des d’intervenció s’està treballant per demanar la línia de crèdit que l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) posa a disposició dels ajuntaments per fer front al pagament de les fatcures a les pimes.