Escandalós

La instantaneïtat de les notícies provoca que l’exercici habitual de llegir la premsa de bon matí hagi estat superat per una consulta més extensa durant el dia als portals digitals per conèixer de primera mà les novetats que es van produint al llarg de la jornada gràcies a les actualitzacions de les webs digitals.

No obstant, en els darrers dies he observat que en un parell de diaris existeix un enllaç que porta per títol “Corrupció”. Sense cap mena de dubtes una senyal que posa de manifest que lluny de tractar-se d’un fet aïllat hi ha nombroses notícies diverses entre totes elles que es troben relacionades i vinculades amb casos de corrupció.

La corrupció no és un fenomen propi del segle XXI, avui gràcies a les noves tecnologies i la fluïdesa en la transmissió de la informació que han proporcionat les xarxes socials,  la informació s’estén amb una gran rapidesa.  

Tots recordem l’esclat del “Cas Palau de la Música”, els noms de Félix Millet i Jordi Montull es van popularitzar tacant el prestigi d’una institució com és el Palau de la Música. Tots ens ruboritzàvem quan dia a dia s’anaven desgranant detalls d’una trama complexa, estudiada al detall amb gran precisió però dissortadament no seria un cas puntual. Poc temps després esclatarien nous casos de corrupció i és ben cert que aquestes alçades no podem negar una evidència. La nostre jove democràcia està patint cops durs i colpidors i la solera que havia caracteritzat les institucions del nostre país tinc la sensació que trontollen.

Des de l’àmbit judicial amb el cas Dívar, continuant per la corona amb el cas Urdangarín i la imputació del secretari de les infantes així com el reguitzell de casos de corrupció en l’esfera política: cas Gürtel, cas Palma Arena, cas Palau de la Música, operació Pretoria ,operació Mercuri, cas ITV  cas Barcenas, operació Clotilde...

La nostra societat està vivint moments molt difícils i convulsos, l’escalat en el nivell d’atur que sobre passa els sis milions de persones, la reducció del PIB, la contenció de la despesa i el pràcticament inexistent estalvi a les famílies són mostres inequívoques de la complexa i en molts casos desesperant situació que les famílies pateixen.

No podem mirar cap un altra banda sinó que convé actuar ara més que mai i per aquest motiu considero que s’ha de dur a terme una reforma profunda de la Llei Orgànica del Règim Electoral i aprofito l’avinentesa per instar a l’actual govern de la Generalitat a redactar una Llei Electoral de Catalunya que sigui pionera establint llistes obertes, mecanismes de control als càrrecs públic on s’eviti l’acumulació de càrrecs públics amb limitació a 8 anys i així es garantirà que la política sigui un veritable servei públic i no pas una professió.

Tanmateix, la meva percepció personal és que l’actual Oficina Antifrau no acaba de funcionar i considero que s’hauria de reconvertir en un Organisme Superior Independent i Potent integrat per veritables professionals experts i alhora independents. Només són algunes propostes, pinzellades inicials però crec fermament que contribuirien enèrgicament a establir unes bases fermes per posar punt i final a la disbauxa.