Duel festiu

El proper dissabte 23 d’abril tindrà lloc una festa singular i pròpia com és la celebració de Sant Jordi. Una jornada en la qual els llibres i les roses esdevindran els principals protagonistes. Un dia en el qual la cultura es troba a l’epicentre de les atencions. Tanmateix, enguany el calendari ha fet coincidir aquest dia tan peculiar amb les vacances Setmana Santa

Un fet que desperta nombrosos recels perquè els carrers plens de gom a gom que s’apreciaven en qualsevol diada de Sant Jordi enguany hi ha qui preveu que no serà així. Fonamentalment, una tesis recolzada sobre l’èxode massiu que ha tingut lloc a les principals ciutats davant l’arribada de les vacances de Setmana Santa.

Nogensmenys, el fet que les grans ciutats es trobin més buides no implica que la festivitat de Sant Jordi quedi deslluïda. L’encant i la màgia que amaguen molts pobles i viles en aquest dia clau del nostre calendari acostuma a passar en un segon pla. El dia de Sant Jordi es viu amb especial intensitat arreu del nostre territori i precisament per aquest motiu hem d’evitar caure en l’esperit centralista que fixa l’atenció i el punt neuràlgic de Sant Jordi a la Rambla de Barcelona.

En el fons, penso que ens trobem davant d’una oportunitat que permetrà a les poblacions petites i mitjanes que concentren les destinacions preferides d’aquestes dates donar a conèixer la tradició pròpia sense oblidar les singularitats que cada municipi efectua el dia de Sant Jordi.

El focus informatiu d’aquesta jornada es centrarà més enllà de Barcelona vers a nombroses poblacions de la costa així com també els municipis de muntanya que alberguen nombrosos ciutadans que opten per aquests indrets per desconnectar de la quotidianitat.

La preocupació inherent de cada Sant Jordi es centra en la meteorologia, un aspecte clau i cabdal que enguany també es trobarà present en la ment dels floristes i els llibreters. Si les temperatures són bones i el sol acompanya, els ciutadans aposten per passejar i descobrir quines novetats literàries arriben de la mà de Sant Jordi. No obstant, quan impera el mal temps molts són els que descarten aquests plans cercant alternatives.

Així que esperem, que les temperatures primaverals que ens han acompanyat aquests dies respectin el dia de Sant Jordi i que el llevant s’endugui els mals presagis que auguren una jornada deslluïda pel fet d’ésser dissabte immers en les vacances de Setmana Santa .

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 21/04/2011
Laia Gomis

Irracionalitat

Pocs dies després de la formació del nou govern de la Generalitat de Catalunya encapçalat per Artur Mas vam conèixer la voluntat de suprimir l’impost de successions. Si bé és cert que aquesta proposta estava inclosa en el programa electoral, un fet que hem de suposar que coneixien tots els votats de la formació nacionalista, no és el pretext per decidir executar aquesta mesura en el context en el qual ens trobem immersos actualment.

Poques hores després aquesta informació era matisada i entravem en una dinàmica perillosa combinada amb un ball de declaracions que provocaven el desconcert i el descrèdit d’un govern que tot just començava a caminar. Després apareixeria el reguitzell de retallades que en les darreres setmanes hem tingut coneixement. Una dinàmica avalada pel govern de la Generalitat de Catalunya que sense cap mena de pudor declaren que és l’única solució viable.

Ara bé, ens proporcionen dues sorpreses impactants. D’una banda, una notícia que ha passat totalment desapercebuda però que vull posar de relleu perquè m’indigna profundament. No és cap rumor sinó una realitat palpable que aquells que no em creguin poden consultar el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del dia 15 d’abril del 2011 i trobaran la resolució en virtut de la qual els responsables de les oficines dels delegats territorials de la Generalitat passen a cobrar 10.000 euros més anuals de complement específic.

Les retallades dels pilars bàsics de l’estat del benestar que afecten al conjunt dels ciutadans de Catalunya són una realitat palpable però aquest injustificat increment dels sous no té cap encaix dins la lògica de la racionalitat. Tanmateix, aquí no acaba el joc dels despropòsits. El conseller d’economia, Andreu Mas Colell no ha dubtat en anunciar una altra proposta inversemblant: Reduir l’IRPF de les rendes de 120.000€ anuals, una mesura que beneficiarà aproximadament 50.000 persones entre elles directius, empresaris y professionals.

Automàticament, han aparegut veus del mateix govern que davant l’escàndol que la notícia ha generat no han dubtat en dir que només era una proposta. Tots som coneixedors que aquest element formava part del programa electoral de CiU i aquesta mesura s’executarà tard o d’hora.

No obstant, ens trobem davant la irracionalitat personificada perquè l’adopció de mesures totalment contradictòries provoquen el naixement d’una enorme inestabilitat. Un fet enormement preocupant si tenim en compte que estem parlant d’un govern que tot just fa uns mesos que es troba al capdavant de l’assumpció de responsabilitats. En moment difícils com els actuals els ciutadans desitgem estabilitat, calma, serietat i rigor uns atributs que dissortadament el “govern dels millors” es troba absents dels mateixos

Recordem la proclamació de la Segona República

Un any més, ICV-EUiA i el PSC del Vendrell, hem dut a terme un acte conjunt per recordar que el 14 d’abril de 1931 tenia lloc la proclamació de la Segona República i vuitanta anys després recordàvem aquesta fita històrica realitzant una ofrena floral al cementiri del Vendrell, concretament a la fossa comuna en la qual descansen els dotze cossos de ciutadans que van lluitar defensant la legalitat republicana fins a les últimes conseqüències

El pas del temps porta acompanyat de manera implícita l’oblit de la nostra memòria de certs esdeveniments. No obstant, hi ha fets que davant la transcendència i la importància que suposen al conjunt de la societat, lluny de tendir a desaparèixer afloren amb força a mesura que ens allunyem del moment en el qual es van produir.

El 14 d’abril es una data que desprèn tota una sèrie d’atributs i valors intrínsecs. Concretament, faig referència a totes les implicacions socials i culturals que va suposar al nostre país la proclamació de la Segona República.

Dissortadament, a mesura que passen els anys les fonts orals que van viure de primera mà aquest esdeveniment històric escassegen però comptem amb nombrosos testimonis que van decidir plasmar a través de diversos mitjans les seves percepcions, opinions així com també immortalitzar en forma de relats o documentals totes les qüestions que tenien en ment i guardaven en record del sistema republicà..

Ens trobem en ple segle XXI, hi haurà qui pensarà que l’any 1931 queda molt llunyà però malgrat la distància temporal totes les innovacions jurídiques i socials desconegudes a l’època que aquest règim va instaurar en el nostre país van ser realment revolucionaries.

L’estancament quedava endarrere i la Segona República situava al nostre país a l’avantguarda europea. Sense anar mes lluny, la Constitució Espanyola de 1931 era un text molt avançat proclamant el principi d’igualtat de tots els espanyols vers la llei així com també el principi de laïcista entre el seu articulat.

En el camp educatiu, la lluita contra l’analfabetisme es va convertir en l’objectiu principal. Un fet que es va aconseguir a través de la instal·lació d’escoles arreu del territori portant a les zones rurals i de l’interior la possibilitat de gaudir de mestres i espais en els quals poder impartir classe.

A més, convé posar de relleu que realitats que avui formen part de la nostra quotidianitat tenen el seu naixement durant la vigència de la Segona República. El sufragi universal, és a dir, el dret a exercir el vot dels homes i les dones és possible des de fa vuitanta anys, abans només els homes tenien dret d’exercir el vot. Sense anar més lluny, el matrimoni civil o el divorci.

Des de diversos sectors, s’ha intentat ocultar el procés de transformació que va suposar la vigència del sistema democràtic republicà. Els valors i l’esperit inherents de la Segona República no han passat a la història sinó que vuitanta anys després segueixen vius i latents en els nostres dies.

Una espera llarga

El calendari ens situa en els primers dies del mes d’abril. Les bones temperatures es posen de relleu durant unes jornades marcadament primaverals. Si ens desplacem fins a les nostres platges podem constatar que la imatge deserta del passeig marítim ha desaparegut donant pas a un nou escenari.

Concretament, aquest es troba caracteritzat per nombroses persones que aprofiten les bones temperatures per passejar pel nostre passeig. Tanmateix, ressaltar que també podem trobar aquells més valents que aposten per fer la primera cabussada del 2011.

Les vacances de setmana santa es poden viure amb l’abric, la bufanda i els guants si aquestes tenen lloc als volts del mes de març o bé amb màniga curta com sembla a ser que els pronòstics meteorològics auguren per aquest any.

Així doncs, haurem d’esperar fins a la darreria del mes d’abril per desconnectar de la imperiosa quotidianitat. Nogensmenys, no podem oblidar l’arrel catòlica que acompanya aquests dies festius.

Si bé és cert, que hi ha un sector de la societat que lluny de posar de relleu el caire festiu prioritzen l’exaltació de la fe catòlica en uns dies claus i cabdals per a tots els fidels. Tots tenim en ment la manifestació per excel·lència d’aquestes dates, les processons que es celebren en tots els pobles, viles i ciutats.

A l’altre costat trobem un altre sector de la societat que al marge de les qüestions religioses aprofiten aquestes dates per gaudir d’uns dies en els quals la feina queda relegada fins a una esfera secundària. En aquest sentit, podem ésser testimonis i en algunes ocasions inclòs d’ésser partícips d’un èxode massiu de les principals ciutats del nostre país. La destinació escollida acostuma a centrar-se entorn les segones residències ubicades al litoral o bé a les zones rurals.

Tanmateix, no podem descartar l’opció d’aquells que aposten per fer unes escapades llampec per conèixer indrets propers al nostre territori i aquells altres que van més enllà cercant les atraccions que s’amaguen més enllà de les nostres fronteres.

Només queden quinze dies per gaudir d’aquestes jornades que cadascú viurà amb una intensitat diferent des de les diverses perspectives exposades a les línies precedents. L’espera es farà llarga però la podem reduir planificant i preparant aquests dies que ben mirat aquestes alçades es troben al cantó del carrer.

Nogensmenys, si quelcom caracteritzarà aquestes dies serà el caràcter efímer dels mateixos, tant de temps esperant la seva arribada que quan no ens adonarem ja ens trobem immersos de nou en les obligacions i les tasques inherents del dia a dia. Així doncs, toca aprendre la vella lliçó que ens recomana aprofitar al màxim i esprémer tots els instants que formen part de les nostres vides.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 07/04/11

Laia Gomis

Candidatura socialista del Vendrell

La sala polivalent de Vil·la Casals ha estat l’indret escollit per realitzar la presentació de la candidatura socialista. El cap de llista Martí Carnicer, ha estat l’encarregat d’encetar l’acte i presentar davant els mitjans de comunicació l’equip d’homes i dones que l’acompanyaran per tal de fer realitat el projecte socialista. De la seva intervenció em quedo amb una frase que m’ha cridat l’atenció i m’ha agradat especialment perquè defineix amb gran encert quina és l’essència de les persones que formen part de la candidatura socialista: “gent bona, bona gent”.

El primer element a destacar és l’enorme renovació, una realitat que és perceptible a través de la visualització dels noms que integren la candidatura socialista. Així com també la integració de nombroses persones implicades en diverses associacions i entitats de la nostra vila que s’han decidit sumar a la candidatura socialista.

Hermini Caballero, número sis de la candidatura socialista, ha estat l’encarregat d’adreçar unes paraules sobre el perquè de la seva implicació en el projecte socialista des de la posició d’una persona independent que vol treballar per un canvi real i efectiu a la nostra vila.

La darrera persona en intervenir en aquesta presentació ha estat la persona que escriu aquestes ratlles. La veritat és que considero un honor i un orgull ser membre de la candidatura socialista. No podem oblidar que els nous reptes van acompanyats de noves idees i precisament per aquest motiu considero que els joves no podem defugir de les responsabilitats politiques.

Sense més preàmbuls, a continuació exposaré la candidatura socialista. com podreu constatar estem parlant d’un equip de persones compromeses amb el dia a dia del Vendrell que tots plegats pretenem anar més enllà d’un simple canvi de govern a l’ajuntament, per damunt de les ideologies hi ha una profunda estima pel lloc on vivim. Persones honestes, coherents, senzilles, participatives i carregades d’il·lusió que treballarem aferrissadament per tal d’aconseguir un canvi real i efectiu de la nostra vila.

1. Martí Carnicer

2. Kenneth Martínez

3. Laia Gomis

4. Albert Solé

5. Eva Moreno

6. Hermini Caballero

7. Joan Josep Nin

8. Rafel Gonsalves

9. Mª Carme Ambrós

10. Paquita Jorda

11. Fernando Pérez

12. Alfons González

13. Manuela Casas

14. Juan Carlos Fuentes

15. Montserrat Salvatierra

16. Miquel Àngel López

17. Pepi Pérez

18. Juan Luis Espinosa

19. Teresa Palau

20. Manuel Hernández

21. Helena Arribas