Un referent baixpenedesenc

L’espectre mediàtic enlluerna el rumb i la direcció de molts de nosaltres. Persones que de la nit al dia passen de ser autèntics anònims es converteixen en el centre de totes les atencions. Les càmeres i els focus es concentren en les seves vides intentant esbrinar facetes desconegudes per tal de fer-les aflorar i atrapar l’atenció de milers de ciutadans que cercant un espai d’evasió penetren sense més a esferes íntimes i personals.

La fama sobrevinguda i la vulgaritat combinada amb la desaparició de la cultura de l’esforç es converteixen en els atributs més preuats per esdevenir un referent del segle XXI. Tanmateix, aquesta moda contagiosa gaudeix d’un important nombre d’adeptes però també som molts els que ens resistim a participar en aquesta perillosa dinàmica instal·lada en la nostra societat.

Sense abondonar el terme referent, desitjaria realitzar una reflexió entorn aquest concepte i per aquest motiu em desplaçaré a les antípodes de la línia argumental exposada a les línies precedents. Els referents sempre s’acostumen associar amb la fama que proporciona la participació activa en els platós de televisió, apareixer en els programes del cor o simplement sortir a la premsa sensacionalista. No obstant, els meus referents es troben allunyats del rembombori mediàtic, persones amb virtuts i també amb defectes, disposades a donar-te un cop de mà quan més ho necessites, compartir plegats estones d’oci i lleure ben entaulats o simplement prenent un cafè.

Segurament, aquest concepte de referent no disposa de grans adeptes però les nostres vides estan marcades per les petites però persistents petjades que nombroses persones realitzen en tots nosaltres. Necessitaria centenars de pàgines per exposar detingudament totes aquelles persones que per mi son veritables referents. Ara bé, aprofitant l’avinentesa de la renúncia de tots els càrrecs polítics que Josep Guasch ostentava, avui us esbrinaré un dels meus referents.

La veritat és que no em va suposar cap sorpresa llegir la informació apareguda a la premsa perquè feia alguns dies que el Pep Guasch em va comunicar la seva decisió. D’una banda em va saber molt de greu perquè els seus amplis coneixements i el gran bagatge que té en l’esfera política és d’un valor incalculable. En els temps que corren no és fàcil trobar persones amb unes conviccions ideològiques tan fermes com les del Pep. Admiro la claretad alhora d’expressar les seves idees, no deixant-se sucumbir per ordres orquestrades des d’altes esferes quan realment no les comparteix. Ara bé, des d’una vessant més personal estem parlant d’una persona que fuig feroçment del protagonisme així com també esdevenir el centre d’atenció. La senzillesa i la humiltat són dos atributs que el caracteritzen i aquells que tenim la sort de tenir una bona amistat amb ell sabem que és un despistat sense solució.

Més enllà d’ésser un referent personal crec que la seva dedicació, constància així com també el treball realitzat durant més de trenta anys el fan mereixedor d’ésser un veritable referent del Baix Penedès. No és fàcil trobar persones amb el perfil del Pep Guasch, al peu del canó des de la clandestinitat, passant per l’anhelada tasca de treballar per la causa democràtica fins arribar a esdevenir alcalde en els primers ajuntaments democràtics. No obstant, la seva emprempta no va quedar reduïda al Montmell sinó que s’extendria primer al Consell Comarcal del Baix Penedès i uns anys més tard fins a la Diputació de Tarragona. Però més enllà dels càrrecs públics, és de justícia esmentar la gran dedicació que el Pep ha efectuat a nivell orgànic dins del partit, esdevenint un militant més disposat a treballar per l’impuls del projecte socialista a les nostres contrades. Personalment, considero que aquestes ràpides pinzellades posen de manifest que ens trobem davant un referent baixpenedesenc

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 19/11/10

Laia Gomis

Un pas més en la investigació

S’apropen uns dies en els quals els panellets i les castanyes esdevindran els protagonistes principals d’unes jornades que molts encaren des d’una vessant lúdica i festiva aconseguint un llarg cap de setmana. Tanmateix, en els darrers dies hem pogut copsar com mica a mica Halloween s’escola entre la tradicional i clàssica celebració de la castanyada. En aquest sentit, les polèmiques es trobaran a l’ordre del dia, d’una banda els defensors a ultrança de la festivitat tradicional i de l’altra aquells que no veuen les incompatibilitats de compartir dues maneres diferents de celebrar una festivitat.

No obstant, no voldria que l’ambient dels darrers dies del mes d’octubre enterbolís una realitat candent. Aquesta mateixa setmana hem tingut coneixement d’una engruna més en relació amb la investigació del cas Palau de la Música.

Concretament, els pèrits de l’Agència Tributària es van desplaçar fins a la Ciutat Judicial per declarar davant del jutge encarregat del cas tota la informació que han adquirit així com també els informes i les conclusions a les quals han arribat després de realitzar un minuciós treball.

Segurament, per a molts el cas Palau queda molt llunyà però no podem permetre que un cop tant dur pel conjunt de la societat com és aquest caigui en l’oblit col·lectiu en qüestió de mesos. Si bé és cert que el punt àlgid de la investigació va despertar un gran interès resultaria inversemblant que a mesura que passa el temps la indiferència s’apoderés de la societat.

Els caps visibles Fèlix Millet i Jordi Montull es troben en l’ull de l’huracà però no són els únics. En aquest sentit, aquesta setmana hem conegut amb major deteniment quina és la implicació de Convergència Democràtica de Catalunya. Concretament, els pèrits han arribat a la conclusió que Millet i aquesta formació política es van repartir comissions.

Davant aquest nou escenari, Convergència Democràtica de Catalunya aposta pel silenci, fugint d’estudi quan es planteja qualsevol qüestió relacionada amb aquest nou pas que ha tingut lloc en la investigació judicial. Tanmateix, no podem reduir fins a la mínima expressió un fet tan greu com el descrit a les línies precedents ja que estem parlant d’un elevat volum econòmic, concretament 5.9 milions d’euros, va ser la quantia que es van ingressar a la Fundació Trias Fargas vinculada a CDC.

No assumir aquesta realitat no només és un error sinó també una gran irresponsabilitat. Ara bé, des de Convergència aposten per ignorar aquesta realitat perquè en plena precampanya autonòmica no els interessa que es parlin d’aquestes males praxis realitzades pel propi partit. Tanmateix, la justícia segueix investigant i en aquest sentit no descarto el fet que en un breu període de temps el jutge decideixi incoar un nou procés per abordar el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya. Arribats aquest punt, el cap de llista de CiU no podrà fugir d’estudi sinó que s’haurà de pronunciar al respecte perquè els ciutadans mereixem una explicació.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 29/10/10

Laia Gomis