divendres, de juny 11, 2010

Una bandera perduda


Les potencialitats turístiques del Vendrell es converteixen en una realitat innegable, la situació estratègica en la qual es troba el nostre municipi conjuntament amb tota una sèrie d’elements naturals i culturals ubiquen el Vendrell en un lloc destacat de la Costa Daurada.Una realitat que ha estat possible gràcies a un treball constant, persistent i minuciós realitzat conjuntament entre les administracions públiques i totes aquelles parts implicades en l’activitat turística del nostre municipi.


Una combinació que ha permès convertir El Vendrell en un punt d’atracció que esdevé un reclam innegable per moltes persones. D’una banda, els nostres visitants aposten per passar uns dies a les nostres contrades gaudint del turisme de sol i platja i de l’altra tenen un complement lúdico-festiu integrat per una atractiva oferta cultural. D’aquesta manera, ens trobem davant un tàndem que no totes les poblacions poden oferir i a més estem davant d’una combinació molt equilibrada caracteritzada per una perfecta harmonia.


No obstant, dissortadament, aquesta mateixa setmana he tingut coneixement d’una notícia que esdevé un lastre molt important per promoció turística i la futura projecció del Vendrell. La platja de Sant Salvador ha perdut la bandera blava. Potser per a molts aquest fet us semblarà irrellevant però no és així. La bandera blava és una qualificació que atorga anualment la fundació europea d'Educació Ambiental a les platges i ports que compleixen una sèrie de condicions ambientals i instal·lacions. Concretament aquestes condicions s’emmarquen dins les següents categories: educació ambiental i informació, qualitat de l’aigua, gestió ambiental i en darrer lloc seguretat i serveis.


La platja de Sant Salvador del Vendrell és l’única de tota la província de Tarragona que ha perdut la bandera blava. Un fet que novament col·loca al nostre municipi en el punt de mira alhora que posa de manifest la deixadesa que de la regidoria de turisme entorn el manteniment i la preservació d’una qüestió cabdal pel turisme vendrellenc.


No es tracta d’un acte concret i puntual sinó que acumulem massa notícies negatives entorn el nostre municipi en les darreres setmanes. La llista es va allargant i sembla no tenir fi. Un fet que posa de manifest la incapacitat de gestió de l’actual equip de govern municipal de Convergència i Unió. Continuen mantenint com a interventor municipal a una persona condemnada per una sentència judicial com autora d’un delicte d’abusos sexuals a una menor. De les finances municipals, podríem fer una tesi doctoral perquè ens trobem entre els municipis de més de 30.000 habitants més endeutat de Catalunya i aquesta setmana ens convertim en el centre de les mirades davant la pèrdua de la bandera blava.


Espero que aquesta escalada de notícies negatives que envolten setmana per altra al nostre municipi s’aturi perquè estem entrant en una dinàmica perillosa, hi ha qui treu ferro a l’assumpte però com a vendrellenca no puc mirar cap un altre costat. Tots aquests fets cauen com una pesada llosa i reverteixen entorn la credibilitat, el prestigi i el bon nom que fins recentment envoltava El Vendrell.


Article publicat al Diari del Baix Penedès, 11/06/2010

Laia Gomis

dimecres, de juny 09, 2010

Vaga desapercebuda


El ball de xifres és un element constant en el moment de copsar quina ha estat la repercussió així com també el seguiment de les persones del sector públic que van secundar la vaga que es va celebrar el passat dimarts 8 de juny. La veritat és que no entraré en la polèmica entorn si el seguiment va ser massiu com apunten els principals sindicats o simplement testimonial com revelen les xifres presentades pel govern.

No obstant, els ciutadans que van acudir a diverses administracions públiques així com també aquells que van fer ús dels serveis públics com ara els transports, l’assistència als hospitals o bé escoles, per posar alguns exemples recurrents, només van notar tímidament la presència de la vaga.

En una complexa i alhora difícil situació econòmica s’han de prendre mesures. Aquestes mai són fàcils ni tampoc còmodes d’adoptar perquè a cap govern li agrada haver de baixar els sous als funcionaris. Ara bé, el sentit de la responsabilitat condueix a pensar més enllà dels rèdits electoralistes que només alguns tenen al cap i pensar en clau de futur, adoptant decisions polèmiques però que a llarg termini estic convençuda que apreciarem la necessitat de les mateixes.

Tanmateix, m’agradaria invocar una reflexió general perquè tothom parla de la repercussió de la baixada del sou dels funcionaris però sense anar més enllà. A vegades, els paral·lelismes ens ajuden a comprendre amb major facilitat el punt en el qual ens trobem.

Tots tenim a la nostra ment i ben segur que en major o menor mesura tots som coneixedors de persones que han vist reduïda dràsticament la seva jornada laboral, altres que s’han convertit sense desitjar-ho en protagonistes d’un expedient de regulació d’ocupació i en el pitjor dels casos persones que directament han estat acomiadades perdent així el seu lloc de treball

El sector privat ha apostat per mesures molt contundents, dràstiques i dures per fer front a l’actual situació econòmica. Sense embuts ni tampoc complexes hi ha empreses que han tancat les portes deixant a tots els treballadors sense ocupació i no és cap novetat destacar que els expedients de regulació d’ocupació han estat a l’ordre del dia durant molts mesos.

Aquesta és una diferència substancial vers les mesures adoptades pel sector públic fonamentades amb un caràcter merament temporal i a més en cap moment s’ha plantejat ni tampoc insinuat una reestructuració dels llocs de treball del sector públic. Tots els funcionaris continuen mantenint el seu lloc de treball, a més la reducció dels salaris dels funcionaris és proporcional al seu nivell d’ingressos. D’aquesta manera, en cap moment es pot parlar d’una reducció lineal sinó que aquells que tenen una major remuneració patiran una reducció major envers els que tenen un sou més baix.

El poc sentit d’estat de l’oposició del nostre país s’evidencia cada dia més. A la resta dels països europeus govern i oposició caminen plegats per tirar endavant mentre que en el nostre país, l’oposició en comptes de tendir la mà col·loca pedres al camí. Una realitat que complica molt més la sortida de la crisi econòmica en la qual estem submergits tots plegats. Això, tard o d’hora, també ens acabarà passant factura.

divendres, de juny 04, 2010

Parlem-ne


La sorpresa és l’expressió facial de moltes persones quan tenen coneixement que entre el gran ventall d’assignatures que integren la carrera de dret n’hi ha una que s’anomena dret eclesiàstic. D’entrada, la denominació de l’assignatura porta a establir tota una sèrie de prejudicis que convé desmentir. Una opinió generalitzada es sustenta sobre el fet de pensar que a les aules d’una facultat de dret es parlarà en exclusiva de religió i a més es durà a terme des d’una perspectiva dogmàtica.

No obstant, aquesta idea divergeix de la realitat perquè si bé és cert que es parla de religió sempre es duu a terme des d’una perspectiva estrictament jurídica. No podem oblidar que el pilar fonamental sobre el qual descansa aquesta assignatura és la Constitució i a partir d’aquí la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa per passar abordar els diferents Acords de Cooperació signats entre l’estat espanyol i diverses confessions religioses.


Un fet que sovint és ignorat perquè es tendeix a pensar que la religió és una realitat introspectiva i que no té cap connexió amb el món del dret. Ara bé, quan curses aquesta assignatura descobreixes l’existència d’una xarxa extensa que uneix alhora interrelaciona ambdues realitats. Tothom opina alegrement sobre aquests afers i esdevé un gran expert. En el nostre país gaudim d’un planter de tècnics i experts que realment és impressionant. De la nit al dia tothom entén d’economia, de física quàntica i com no pot ser d’una altra manera també sobre dret i religions.


La ignorància és molt atrevida perquè les qüestions no es troben revestides de senzillesa sinó més aviat es troben embolcallades de nombrosos entramats que convé abordar des de la serenitat i la reflexió. La demagògia en aquest terreny es troba a l’odre del dia, els discursos populistes contribueixen a fer néixer passions inexistents però automàticament es troben en la boca de tots.


No em vull mostrar indiferent vers una realitat que ha centrat l’atenció mediàtica de la setmana, concretament em refereixo a la voluntat que ha manifestat l’ajuntament del Vendrell de prohibir el burka als equipaments municipals. En aquests moments, només podem parlar d’una proposta ara bé fer volar coloms és una opció molt còmode per tal de desviar l’atenció d’altres qüestions que afecten de prop el consistori vendrellenc, sense anar més lluny, la complexa situació econòmica de l’ajuntament, per posar un exemple ràpid i recorrent.


Tanmateix, convé actuar amb cautela i responsabilitat. La idea que està arribant als ciutadans consisteix en afirmar que l’Ajuntament del Vendrell prohibirà el burka al nostre municipi. No obstant, les concrecions i els detalls són molt més importants i rellevants del que ens podem imaginar. El primer element que convé posar de relleu és la manca de competència dels municipis per regular la forma de vestir de les persones a la via pública. Desconec completament quina és la direcció i el rumb del text que en aquests moments es deu estar elaborant però espero que es dugui a terme a través d’uns cànons de responsabilitat perquè esdevenir reclam mediàtic durant uns dies pot resultar quelcom atractiu. Nogensmenys, no podem oblidar que les decisions municipals no poden sorgir ni tampoc es poden guiar simplement a cop de titular.


Article publicat al Diari del Baix Penedès, 04/06/10

Laia Gomis