divendres, d’agost 31, 2007

Lluny de la rauxa

Sortides esglaonades, el desig de totes aquelles persones que han de tornar cap a casa després de gaudir d’un temps de vacances perquè el mes d’agost s’esgota i no voldrien acabar les últimes hores de festa enmig d’una llarga cua de vehicles. Ara bé, al costat d’aquesta visió idíl·lica del mes d’agost on l’oci és l’únic protagonista hi ha una altra realitat que molts ignorem.

Els passadissos dels hospitals es troben plens de persones, és igual si som 15 o 27 d’agost perquè el cartell de tancat per vacances mai es pot col·locar a les portes d’aquesta institució. El ritme és frenètic, les ambulàncies es desplacen amb gran rapidesa i les habitacions estan ocupades per malalts de totes les edats, des d’aquells que acaben d’arribar al món, passant pels més petits que comencen a balbucejar les seves primeres paraules fins arribar a les persones més grans que resignadament suporten l’estança a l’hospital.

L’activitat al voltant de les instal·lacions sanitàries no cessa en el període estival, és més, m’atreviria afirmar que s’intensifica de manera especial amb l’arribada de les vacances perquè la població augmenta considerablement en aquesta època de l’any. A més, hem de tenir en compte que les persones no decideixen quin dia es troben malament i afortunadament en el nostre país tots els ciutadans amb independència de la seva situació econòmica poden assistir durant les 24 hores dels 365 dies que configuren l’any al servei d’urgències.

Allà sempre trobaran un equip de professionals a la seva disposició per atendre qualsevol incidència mèdica. En la gran majoria dels casos, el cos de metges acompanyats de la important tasca que desenvolupen les infermeres convertiran en una petita anècdota allò que aparentment és un enorme ensurt i un trasbals pel conjunt de la família.

No obstant, el mes d’agost sempre és sinònim de vacances i els més previsors feia mesos que les tenien concertades, el paquet del viatge acordat, tancat i en molts casos pagat però desafortunadament no podran iniciar el desitjat viatge perquè un imprevist de darrera hora convertirà l’hospital en espai de visita obligada diària.

Tanmateix, també trobem aquelles famílies que tot just començaven a gaudir dels dies de vacances i s’ubicaven enmig d’un entorn meravellós i digne d’admirar propi de la gran majoria de destins turístics. De la nit al dia, han hagut de suspendre de manera sobtada les vacances perquè algun familiar, amic o conegut s’ha posat malalt.

En aquest moment, les vacances passen a un segon pla, oblides la il·lusió i les hores que havies invertit en organitzar una escapada estiuenca perquè l’estat de salut d’una persona que t’importa no passa per un bon moment. De sobte, perds el calendari de vista, l’actualitat informativa t’ha deixat de preocupar i només esperes la visita rutinària del metge per conèixer alguna novetat sobre l’evolució del pacient.

El regust dolç de les vacances d’alguns es contraposa amb aquesta realitat que és ben palpable. Ara bé, tan sols constatarem la transcendència i la importància de la mateixa si tots plegats ens decidim a sortir de la bombolla individualista en la qual ens trobem immersos.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 31/08/07
Laia Gomis

diumenge, d’agost 26, 2007

Una trista notícia

Quan he rebut la trista notícia de la mort del veterà militant socialista, el vendrellenc Germinal Ivern, el primer que m’ha vingut al cap ha estat la darrera ocasió en la qual vaig estar amb ell. M’havia de remuntar fins el 20 d’abril quan va tenir lloc la presentació de la candidatura socialista i vaig tenir el privilegi de presentar-lo juntament amb tota la resta de persones que s’havien implicat en el projecte socialista vendrellenc.

El Germi sempre ha estat un ferm partidari i defensor a ultrança dels valors intrínsecs del socialisme per aquest motiu no vaig dubtar en presentar-lo com un dels referents del socialisme vendrellenc.

La seva salut estava molt delicada però malgrat aquest fet ell procurava no faltava mai als importants esdeveniments socialistes. Recordo que després d’anomenar-lo, quan va ser el moment de pujar les escales del escenari, ho va fer amb una certa dificultat i va requerir ajuda però va aguantar estoicament tot el míting escoltant atentament i prestant molta atenció al llarg de les diverses intervencions.

La seva absència deixarà un buit important en el si del socialisme vendrellenc i per extensió també a la resta de la comarca perquè el Germi és una autèntica institució en el conjunt del Baix Penedès.

Demà, dilluns 27 d’agost, a les 17h rebrà l’últim adéu tot i que sempre restarà en el nostre record.

El Germi, pujant a l'escenari de la mà del diputat Ernest Benito i Josep Maria Pros.

Apunt econòmic

Avorrida, feixuga, pesada, complexa...totes aquestes paraules són les primeres que es pronuncien quan parles d’economia. Una reacció ràpida fruït de l’estigmatització que pateix aquesta matèria però no deixa de ser una paradoxa perquè l’economia és troba present en la vida de tots nosaltres i en moltes ocasions en funció de l’estat de la mateixa és mouen els impulsos que conduiran les nostres vides en una direcció o en una altra.

Normalment, els mitjans de comunicació defugen de les anàlisis acurades sobre l’economia en totes les seves múltiples vessants perquè sovint quan els periodistes s’endinsen dins un terreny pantanós com és l’econòmic són freqüents les relliscades en assumptes bàsics i elementals que fan esgarrifar a qualsevol estudiant universitari de primer curs d’economia.

Ara bé, recentment hem pogut constatar com l’economia sortia dels cercles petits i concèntrics en els quals habitualment resideix aplegats sota el color sèpia de la premsa econòmica. De la nit al dia, el conjunt de l’opinió pública descobria com a nivell mundial l’estabilitat econòmica començava a trontollar, paraules tan emprades pels economistes començaven a estar en boca de molts ciutadans i així ens familiaritzàvem amb termes com recessió, correcció del mercat i els més agosarats s’atrevien a insinuar una primera mostra d’una crisi econòmica.

La baixada sobtada de les borses a nivell mundial feia saltar les alarmes, la por envaïa els parquets d’arreu del planeta i la Reserva Federals dels Estats Units no trigava en baixar els tipus d’interès per reconduir la situació, esperant frenar i evitar així l’arribada de l’anomenada crisi creditícia.

Aquesta notícia es convertia en la portada de tots els informatius, les gràfiques sobre l’evolució bursàtil de la darrera setmana suposava un bon recolzament per explicar la complexitat del mercat. Dia rere dia les pèrdues s’havien imposat i totes les borses europees i també el mercat asiàtic quedava afectat per aquesta tendència baixista fins que el president de la Reserva Federal d’Estats Units, Ben Bernanke, va anunciar la baixada dels tipus d’interès d’interbancari.

La reacció no es va fer esperar i els mercats amb gran rapidesa van començar a repuntar, abandonant les pèrdues i tancant la sessió amb signe positiu, una bona senyal que ens ha conduït a oblidar aquest petit parèntesi dins l’oasi estiuenc.

No obstant, abans d’acabar voldria realitzar un ràpid apunt perquè la superficialitat i la manca de concreció quan s’explica un assumpte específic com és la baixada del tipus d’interès interbancari als Estats Units s’ha d’abordar amb serenitat i professionalitat perquè sinó és així l’aparició de creences falses suposa un polvorí.

Potser és un parell de casos particulars sense major transcendència però m’he trobat amb persones que associaven aquesta notícia amb una baixada del tipus d’interès a casa nostra. Molt lluny de la realitat perquè la baixada del tipus d’interès havia tingut lloc al Estats Units i a més no beneficiava als ciutadans d’aquell país perquè la reducció estava centrada en el tipus d’interès que els bancs es deixen diners entre ells. Així que amb aquest parell de detalls podem constatar que no està de més conèixer els entramats econòmics perquè malgrat ens entossudim en pensar el contrari l’economia sempre està present entre nosaltres.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 24/08/07
Laia Gomis

dimarts, d’agost 21, 2007

EL MAR

El Port de la Selva, 15 d'agost del 2007

¿Qué es en definitiva el mar?
¿por qué seduce? ¿por qué tienta?
suele invadirnos como un dogma
y nos obliga a ser orilla.

Nadar es una forma de abrazarlo
de pedirle otra vez revelaciones
pero los golpes de agua no son magia
hay olas tenebrosas que anegan la osadía
y neblinas que todo lo confunden.

El mar es una alianza o un sarcófago
del infinito trae mensajes ilegibles
y estampas ignoradas del abismo
trasmite a veces una turbadora
tensa y elemental melancolía.

El mar no se avergüenza de sus náufragos
carece totalmente de conciencia
y sin embargo atrae tienta llama
lame los territorios del suicida
y cuenta historias de final oscuro.

¿Qué es en definitiva el mar?
¿Por qué fascina? ¿por qué tienta?
es menos que un azar
una zozobra,
un argumento contra dios
seduce por ser tan extranjero y tan nosotros
tan hecho a la medida
de nuestra sinrazón y nuestro olvido.

Es probable que nunca haya respuesta
pero igual seguiremos preguntando
¿Qué es por ventura el mar?
¿Por qué fascina el mar? ¿Qué significa
ese enigma que queda
más acá y más allá del horizonte?
Mario Benedetti

divendres, d’agost 17, 2007

L’èxit de les vacances


Un ritme de vida completament diferent és el principal atribut d’estar de vacances, abandonar per uns dies la nostra estimada vila i endinsar-se enmig d’un espai on no coneixes a ningú més que els teus companys de viatge. De sobte, et sents observada per tots els vilatans d’un petit poble perdut entre la immensitat de les serralades que configuren els famosos Picos de Europa.

De la nit al dia, sense voler, et converteixes en una turista més i càmera de fotos en mà intentes captar tots els paisatges i els indrets objecte de visita evitant perdre cap detall. A la tornada, molts et demanen veure les imatges però tan sols aquells que hem passat uns dies plegats i hem viscut l’aventura del viatge entendrem la transcendència i el significat de les imatges que tan sols capten un moment concret en el seu precís context.

Ràpidament et submergeixes en l’entorn propi de les vacances, al principi penses que les principals preocupacions t’acompanyaran durant tots els dies i no serà gens fàcil desconnectar però sense adonar-te’n s’esvaeixen lentament.

Durant una setmana he tingut l’oportunitat de conèixer de més a prop Astúries, descobrint aquells encants que s’amaguen entre els frondosos boscos verds, sense oblidar les principals ciutats, l’encant dels petits pobles que es creuaven pel nostre camí i els punts turístics de referència. Tot això combinat amb la bona companyia d’uns amics, on la diversió i el bon humor ha estat una constant durant tots aquests dies.

Sempre hi ha qui s’entossudeix en cercar un indret paradisíac per assegurar l’èxit de les vacances i pensen que gastant-se xifres astronòmiques en hotels de luxe on el personal recollirà de la taula cada molla de pa que caigui i els pregunti cada dos per tres si els senyors estan a gust, gaudiran d’unes bones vacances.

Aquesta és una opció de fer vacances que mai m’ha impressionat perquè anar a parar dins un hotel alt com un gratacel no té cap encant. A més, està molt de moda els paquets de viatge anomenats TI, tot inclòs, és a dir, amb el preu que pagues totes les consumicions, els àpats i l’habitació està inclòs dins la tarifa que prèviament has abonat. Et passes el dia amb un braçalet posat i a canvi et pots moure amb llibertat dins una zona acotada i si surts més enllà de les fronteres establertes ho fas sota la teva responsabilitat.

Una manera molt curiosa de conèixer un indret, sense entrar en contacte amb els ciutadans, desconeixent costums i tradicions pròpies de l’espai en el qual et trobes i amb una mica de sort dins la immensitat de la carta del restaurant podràs degustar una aproximació a la gastronomia tradicional de la regió. Ara no és comparable la cuina cassolana d’un petit restaurant familiar que els fogons d’un restaurant que durant les 24 hores del dia està obert i ha d’alimentar a centenars de boques afamades.

Si bé és cert que a l’hora de preparar i organitzar unes vacances són molts els factors i els condicionants que s’han de tenir en compte penso que no hi ha secrets ni tampoc misteris indexifrables per gaudir d’unes bones vacances. Les preferències i els gustos tenen molt a dir però si tens ganes de passar-t’ho bé i comptes amb bons companys de viatge tens els components essencials de la fórmula màgica que convertirà en especials, úniques i alhora inoblidables unes vacances.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 17/08/07
Laia Gomis

dilluns, d’agost 13, 2007

Sopar de Can Corbella 2007

Helena Arribas amb José Montilla

La tornada de les vacances és una realitat, lluny quedava l’aire fred que acaronava els nostres rostres quan sortíem al carrer per terres asturianes perquè al Vendrell la xafogor s’imposa. Sense haver-me recuperat i amb molta son acumulada puntualment a les nou del vespre anava cap a la masia de Can Corbella per compartir el tradicional sopar que el PSC del Vendrell organitza any rere any i enguany ja en fa vint-i-sis.

Tanmateix, en diverses ocasions al llarg de la tarda el meu mòbil sonava per preguntar-me si ja havia arribat de les vacances mentre que altres consultes giraven entorn a quina hora s’havia d’acudir a la cita. Sempre resulta molt satisfactori constatar com els companys i les companyes del partit, molts ells s’han convertit en grans i bons amics més enllà de l’àmbit polític perquè ha nascut una profunda relació d’amistat se’n recorden de tu malgrat estar de vacances.

Prop de tres-centes persones ens aplegàvem a Can Corbella per compartir una vetllada especial, el tradicional menú on els peus de porc i les sípia amb patates es convertien en els plats estrella de la nit.

Aquest sopar també es converteix en una oportunitat per intercanviar unes paraules amb persones que fa temps que no veus o simplement conversar amb tota la tranquil·litat del món amb persones que normalment no tens l’oportunitat de compartir un pausat sopar.


El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, complia la promesa que l’estiu passat va realitzar als socialistes vendrellencs quan ens va assegurar que tornaria al Vendrell al sopar de Can Corbella quan es convertís en president de la Generalitat.


A més, també comptàvem amb la presència del Delegat del Govern de la Generalitat al camp de Tarragona, Xavier Sabaté. Per primera vegada a la història teníem un president socialista al Consell Comarcal del Baix Penedès, el calafellenc Jordi Sánchez i les nostres alcaldesses no es perdien la cita, Imma Costa, Cristina Carrerras i Judith Alberich.

Nombrosos regidors i regidores socialistes d’arreu de la comarca es desplaçaven fins a la masia de Can Corbella tot i que també podíem veure cares força conegudes com les regidores de Valls i de Tarragona, Núria Segú i Begoña Floria, respectivament.

No em puc oblidar d’esmentar els nostres polítics de casa, d’una banda el Secretari General d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Martí Carnicer i el nostre diputat a Madrid, Ernest Benito.

Voldria esmentar una absència destacable, el nostre primer secretari del PSC del Baix Penedès, l’amic i company Pep Guasch, regidor del PSC a l’ajuntament del Montmell i actual portaveu socialista a la Diputació de Tarragona, no va poder arribar al sopar a temps perquè es trobava de vacances i molts el vam trobar a faltar.

Tanmateix, durant el torn dels parlaments es va endur un parell de sonats aplaudiments perquè ha treballat de manera incessant en les darreres eleccions municipals i s’ha deixat la pell en fer possible el pacte entre les diverses formacions polítiques que ha permès tenir al dia d’avui un president socialista al Consell Comarcal del Baix Penedès.

A més, gràcies a la seva tossuderia va aconseguir per primera vegada a la història elaborar una llista socialista a la petita població de Masllorenç i obtenir un molt bon resultat amb dos regidors.

A banda de totes aquestes importants personalitats que ens van acompanyar, el veritable èxit del sopar resideix en el gran nombre de militants i simpatitzants socialistes que venen fins a la masia de Can Corbella per fer any rere any més gran un sopar que en els seus orígens era una petita trobada i al dia d’avui s’ha convertit en una trobada molt consolidada pels socialistes.


Ernest Benito i Isidre Aymerich

diumenge, d’agost 12, 2007

Astúries...


Fer un ràpid repàs sobre l’actualitat més imperant es convertia en el pas previ abans d’explicar-vos les meves vacances perquè sempre resulta inevitable que les notícies que llegim a la premsa o bé ens expliquen els informatius es converteixin en un dels molts temes de conversa durant les vacances.

El primer que desitjaria ressaltar són les temperatures, el nord sempre és una zona més freda i per aquest motiu a la meva maleta vaig posar-hi algun jersei de màniga llarga i per si de cas un parell de jaquetes. Sort que vaig tenir la brillant idea de prendre jaquetes perquè no les he abandonat durant tot el viatge, he de reconèixer que sóc força fredolica però les baixes temperatures no era una percepció meva i una nit vam haver d’encendre la llar de foc per escalfar una mica l’ambient.

L’encant d’Astúries és la perfecta combinació entre el mar i la muntanya, els penya-segats posen fi al camí que segueixes i quan aixeques la vista contemples la immensitat del mar cantàbric en estat pur.


Els poblets costaners desprenen l’olor marinera per excel·lència i et conviden a degustar plats tradicionals, cuinats amb tranquil·litat i paciència, lluny de les presses que tan caracteritzen el nostre dia a dia. Entre tots els àpats, destacar l’arròs de llamàntol que un dia vam menjar en un restaurant situat en un entorn magnífic, escoltant l’impacte de les onades amb la roca dels penya-segats.



La verdor dels boscos plens de vida ens impacta enormement, fent un passeig entre camins rocosos i de fons la melodia de l’aigua que seguint el curs del riu ens recorda el seu pas, ferm i segur, salvant els desnivells mica en mica va construint el seu recorregut. Enmig d’aquest escenari et sents insignificant, un petit punt entre la immensitat ens recorda la fragilitat de l’ésser humà.



Després d’una setmana, l’actualitat

L’agost s’acostuma a caracteritzar per la tranquil·litat que sempre l’acompanya, no obstant aquesta primera setmana del mes no ha estat així. Divendres m’acomiadava dels meus lectors perquè durant uns dies romandria fora del Vendrell i quan no havien ni passat 24h que era fora de casa l’actualitat informativa sacsejava la tranquil·litat de les nostres vacances i resultava impossible obviar-la o deixar-la en un cantó fins la tornada.



Durant el viatge vam creuar diversos territoris, entre ells Navarra, centre d’atenció informativa durant els darrers dies. Curiosament, a l’article anterior m’he trobat un comentari que em demanava la meva opinió sobre la decisió de l’Executiva Federal del PSOE d’abstenir-se durant l’elecció del president de Navarra, evitant així el pacte entre les forces esquerres que configurarien un govern entre el PSN, IU i Nafarroa Bai.

No tinc cap problema en reconèixer públicament que discrepo de la decisió que s’ha dictat des de Ferraz perquè teníem a tocar de dits la possibilitat de constituir un govern progressista i d’esquerres, abandonant la política conservadora, alarmista i demagògica que el senyor Miguel Sanz de la mà del partit Unión del Pueblo Navarro, sota el qual es projecta l’ombra del PP, ha instaurant durant aquests darrers anys.




Darrera d’aquesta decisió crec que s’amaga el pragmatisme en estat més pur. No obstant, començo a estar cansada que en aquest país el PP pugui pactar amb qui vulgui, quan vulgui i on vulgui amb totes les formacions polítiques, en canvi les forces d’esquerra sempre haguem d’anar de puntetes perquè si el pacte entre PSN, IU i Nafarroa Bai s’hagués convertit en una realitat, la caixa dels trons de la desmembració d’Espanya, la concessió de Navarra als terroristes i totes aquestes bajanades sense precedents s’haguessin convertit en sucoses editorials d’alguns conservadors rotatius.

No obstant, aquesta qüestió l’abordaré amb més deteniment més endavant però espero haver contestat al comentari a través d’aquestes ràpides pinzellades. Tanmateix, reprenent el fil, el nostre destí de les vacances era ASTURIES.

De bon matí quan els primers raigs de sol s’escolaven entre la densa boira, arribàvem al Principat d’Astúries. La imatge del dia, una concentració sense precedents amb milers de persones, vehicles aturats als vorals de la carretera. Dissabte 4 d’agost tenia lloc el mític i tradicional descens pel riu Sella que atreia a ciutadans d’arreu que no es volien perdre aquest important esdeveniment.

Tanmateix, els asturians tenien una mirada posada als entrenaments del Gran Premi de la Fórmula 1 d’Hongria. Fernando Alonso, desperta passions i vaig quedar bocabadada quan diumenge a les dues del migdia, hora d’inici de la cursa, tots els restaurants i bars sintonitzaven la fórmula 1 i molts eren els que restaven atònits davant la pantalla com si el món s’aturés durant la competició.


Mentre tot això tenia lloc, Catalunya es convertia en portada dels principals telenotícies per les quilomètriques cues que tenien lloc a l’autopista AP-7. Les rodalies de Renfe tampoc acabaven de funcionar i els sorollosos generadors instal·lats a la ciutat de Barcelona arrel de l’apagada elèctrica seguien inquietant als veïns.

Les meves vacances començaven enmig d’aquest clima....

divendres, d’agost 03, 2007

Uns dies de vacances...


La vida sempre té cops amagats, cada dia que passa me n’adono que hi ha determinats aspectes que s’escapen de l’organització i la planificació, paraules típiques en el meu vocabulari i en la meva manera de fer i de ser.

Precisament, enguany no havia previst anar de vacances però en el darrer moment, sense pensar-m’ho ni organitzar res m’han proposat marxar uns dies amb uns amics i unes amigues, així que no m’ho he pensat dues vegades i us abandono durant una setmaneta. Em comprometo a fer-vos cinc cèntims sobre les meves vacances, ara haureu d’esperar a la meva tornada perquè penso aprofitar al màxim tots aquests dies que tinc per endavant.

Espero que comprengueu la meva absència a la xarxa durant una setmaneta però és que malgrat estar de vacances i no haver de seguir un horari estricte heu pogut constatar que no he desconectat gens. He seguit actualitzant sempre que he tingut l’oportunitat aquest espai perquè la passió per escriure i comentar les darreres novetats informatives és quelcom incontrolable.

Abans d’acomiadar-me, una última consideració. La imatge que encapçala aquest escrit és una petita pista perquè aquells que no sabeu on em trobo de vacances us pugueu fer una idea...la solució de l’enigma la tindreu a la tornada!

Una abraçada moooolt forta a tots aquells que en un moment o altre feu un cop d’ull en aquest espai!

Laia

El destí escollit, El Vendrell

Els darrers dies de juliol coincideixen dins la mateixa setmana en la qual s’inicia el mes d’agost. D’aquesta manera, l’anar i venir de persones és una constant que arriba a crear una barreja homogènia on resulta molt difícil poder esbrinar aquells que ja han acabat les vacances d’aquells que tot just comencen les mateixes.

Ara fa un any, l’atenció informativa es centrava a l’aeroport del Prat on una vaga dels treballadors de terra havia portat a ocupar les pistes en les quals s’havien d’enlairar i aterrar centenars de vols. Aquesta acció va desencadenar greus conseqüències en el normal funcionament del tràfic aeri, a més, tenint en compte que ens trobàvem als volts de l’inici del període de vacances per excel·lència que arriba de la mà del més d’agost.

En aquests moments, la situació caòtica que va viure l’aeroport del Prat forma part del passat i enguany la gran incògnita resideix en l’estat de la xarxa viària perquè si quelcom caracteritza a les nostres carreteres és la imprevisió que sempre l’acompanya. D’un moment a un altre pot tenir lloc qualsevol incident que desencadenarà vertiginoses retencions provocant quilomètriques cues on milers de persones s’hi trobaran inevitablement atrapades començant així el primer dia de vacances.

Cada vegada més, assumim tots plegats que el desplegament de vehicles que té lloc en dies puntuals com són inicis de vacances o tornada de les mateixes són dies de gran risc per sortir a les carreteres. Ara bé, aquells que es veuen obligats a fer-ho perquè no tenen cap altre dia per marxar, abans de sortir de casa prenen una bona dosi de paciència per controlar l’aparició de brots nerviosos. Incomprensiblement aquestes reaccions es troben presents molt sovint entre les persones que estan de vacances perquè lluny de restar tranquils i impassibles davant les situacions adverses la histèria s’apodera dels seus cossos com si es trobessin de ple en un dia laborable.

De manera especial, el nostre municipi és un focus important d’atracció de milers de persones que queden atrapades per l’encant del Vendrell, des del casc antic, passant pel gran nombre i la qualitat dels nostres museus fins arribar als barris marítims, apreciats i valorats per la majestuosa platja que els caracteritza i els defineix com a tals.

Tanmateix, molts encara no ens acabem de fer la idea i per aquest motiu no ens deixa de sorprendre el fet d’estar dinant i de fons escoltar com un prestigiós periodista pronuncia el nom de la nostra vila i acte seguit des del menjador de casa nostra contemplem una llarga filera de vehicles que en breus moments es trobaran dispersos pel nostre municipi.

Hem de ser els primers en reconèixer els nombrosos atractius que té la nostra vila, mostrant-nos orgullosos del Vendrell, amb totes les seves virtuts i també amb tota una sèrie de mancances que no s’han d’amagar, insistint en la superació de les mateixes però sense arribar a instal·lar el discurs fàcil i demagògic que alguns pretenen. Ara és el moment d’abandonar els fantasmes del passant, caient sempre en l’enutjós victimisme del qual molts ja n’estem cansats. Superem la queixa simplista i siguem els primers en gaudir de totes les potencialitats que la nostra vila ens ofereix durant aquest període de l’any.

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 03/08/07
Laia Gomis