dilluns, d’abril 30, 2007

El meu equip, la meva alcaldessa, la meva presidenta



Aquesta imatge es correspon a tots els homes i les dones que formen part de la candidatura socialista a l'alcaldia del Vendrell.

1 HELENA ARRIBAS ESTEVE
2 JOSEP LLUIS PASCUAL NAVARRO
3 ALBERT SOLÉ GALÍ
4 PEPI PÉREZ BLASCO
5 FERNANDO PÉREZ LAFITA
6 MANU HERNÁNDEZ JIMÉNEZ
7 LLUIS MARTÍN GIBERT
8 ISIDRE AYMERICH FRANQUESA
9 FRANCESCA JORDÀ GOMBAU
10 MONTSERRAT SALVATIERRA FERNÁNDEZ
11 VALENTÍ VIDAL MIRÓ
12 ANTONIO ROMERA CARREÑO
13 PRÀXEDES MERCHAN GONÇALVES
14 MANUELA CASAS PERÍN
15 TERESA PALAU RÀFOLS
16 JOSE MANUEL DURÁN MÁRQUEZ
17 GLÒRIA URPÍ RIBAS
18 ISIDRO SORIA ACUÑA
19 OLGA POVILL GUIXÉ
20 ISIDRE SOCIES BATET
21 MAGDA HARO FERNÁNDEZ

SUPLENTS

22 Mª ROSA HERAS JUNCOSA
23 ALFONS HERRERA MIMBRERO
24 GERMINAL IVERN CHERTA


AMB EL SUPORT DE:


ERNEST BENITO SERRA (DIPUTAT AL CONGRÉS DE MADRID)
MARTÍ CARNICER VIDAL ( SECRETARI GENERAL D'ECONOMIA I FINANCES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA)


L'Helena Arribas és la persona que encapçala la candidatura socialista de les pròximes eleccions municipals que tindran lloc el 27 de maig. Durant aquests quatre anys ha pensat dia i nit en El Vendrell perquè des de l'alcaldia ha vetllat pels interessos de tots els vendrellencs i les vendrellenques. Aquest és un estil de fer política que marca unes línies generals que ens permeten veure elements innovadors en la gestió municipal. Estem convençuts que en els propers anys ella hi continuarà estant al capdavant


Ara em vull traslladar fins al nostre país veí, França. Tot i que no tindré l'oportunitat de participar a la segona volta de les eleccions presidencials franceses vull manifestar el meu suport vers Segolene Royal. Una dona lluitadora, inconformista i amb moltes ganes de treballar en benefici del seu país. Concepció que es desprèn de l'ambiciós projecte que l'acompanya i el podrà dur a terme si aconsegueix el proper diumenge convertir-se en la nova presidenta de la República Francesa.

divendres, d’abril 27, 2007

El compte enrere

Mil quatre-cents seixanta dies sembla una eternitat però aquesta extensa xifra es pot resumir sota una concepció que ràpidament desvetllaré perquè hi estem més familiaritzats, es correspon als quatre anys que dura una legislatura. Aquells que es troben al capdavant del govern municipal el temps els hi deu haver passat volant, els projectes acabats avalen una tasca incessant però la fi imminent de la present legislatura no els ha permès veure acabats altres que es troben en plena fase d’execució.

Si preguntem a l’oposició, el discurs serà completament el contrari perquè estan desitjant que aquesta legislatura s’acabi per poder presentar-se a les eleccions municipals davant la ciutadania i si aquesta els hi atorga la seva confiança convertir-se en una alternativa de govern.

Convé no oblidar que tant els uns com els altres seran examinats, estudiats i analitzats pel conjunt de la població. Els vendrellencs i les vendrellenques tenim l’última paraula perquè tots nosaltres haurem de decidir a través dels nostres vots qui volem que governi al nostre municipi durant els propers quatre anys.

Les opcions polítiques són diverses perquè el Vendrell compta amb un espectre ampli de candidatures, des de l’extrema dreta passant pel centre fins arribar a l’esquerra. Un total de vuit llistes electorals es presenten davant els ciutadans amb uns programes ben diversos que anem coneixent amb comptagotes. A mesura que passen els dies i s’acosta la data màgica del 27 de maig la informació es va multiplicant exponencialment.

Recentment, hem pogut apreciar el sorgiment de nombroses noves candidatures, algunes es corresponen a partits polítics de recent creació inscrits al Ministeri de l’Interior durant aquest 2007, altres directament són plataformes i també hi cap l’opció d’agrupacions d’electors. Com podem comprovar són diverses les possibilitats existents per concórrer davant unes eleccions municipals i aquest fet ens pot explicar en gran mesura que de la nit al dia apareguin dins l’espectre polític totes les opcions anteriors.

Que ningú es pensi que aquest és uns segell amb denominació d’origen del Vendrell perquè són diversos els municipis que es troben en una situació similar a la que tenim a casa nostra. Aquells que no ho acabin de veure clar, els hi recomano una acció tan senzilla com és obrir el Butlletí Oficial de la Província i comprovar la pluralitat de candidatures existents en molts municipis. Personalment, crec que convé no menysprear aquesta nova realitat perquè no sabem com sortiran les coses, potser no passarà de la simple anècdota o pel contrari s’endurà el protagonisme de la jornada electoral.

Avui comença el compte endarrera, falten exactament trenta dies perquè les eleccions municipals tinguin lloc. Els partits polítics treballen emprant totes les seves energies perquè la prova de resistència que fa dies que estava anunciada s’està convertint en una prova de velocitat. El resultat del campionat es farà esperar perquè l’escrutini serà l’encarregat de desvetllar totes les incerteses i les incògnites existents fins el dia d’avui


Article publicat al Diari del Baix Penedès, 27/04/07
Laia Gomis

dissabte, d’abril 21, 2007

Fortes emocions

Ernest Benito i jo en un moment de l'acte
Ahir va ser un dia de fortes emocions. Feia dies que donava voltes sobre les paraules que pronunciaria durant la meva intervenció a l’acte de presentació de la candidatura socialista a l’ajuntament del Vendrell. No vull amagar la gran sorpresa que vaig tenir quan van pensar en mi per dirigir l’acte. Tot no s’acabava aquí perquè la persona que m’acompanyaria seria un polític veterà de la nostra vila, una persona que aprecio profundament, l’actual diputat al Congrés, Ernest Benito.

Els nervis es trobaven a flor de pell, els focus no em deixaven veure més enllà de les primeres files i al recte dels meus ulls la candidata a l’alcaldia del Vendrell, Helena Arribas, i l’Alferdo Pérez Rubalcaba seguien de prop la meva intervenció. Les primeres paraules de l’Ernest es van dirigir vers la meva persona, tot un detall per la seva part i en pot estar segur que mai les oblidaré. A més, el seu discurs poc tenia a veure amb el meu perquè la lleugeresa, la frescor i la facilitat de paraula el van convertir en un molt bon discurs.

Acte seguit, el primer secretari del PSC al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté va adreçar-nos unes improvisades paraules a tots els assistents perquè no sabia que havia d’intervenir, però el Xavi se’n va sortir molt bé. Va apostar per la candidatura de l’Helena perquè n’està convençut que serà la gran guanyadora. No obstant, abans de deixar la paraula, el Xavi també em va dedicar unes amables paraules que aprofito aquest espai per agrair-li profundament les mateixes.

La imatge no s'aprecia molt bé, però ens trobem el Xavi Sabaté i jo mateixa

De nou, micròfon en mà havia de presentar la llista, del darrer número fins arribar al primer. A mesura que anava anomenant cada candidat destacava un parell de frases que el definien i així pujava dalt de l’escenari. Tot va anar molt bé, fins que els nervis em van trair i em vaig deixar d’anomenar una persona que estimo profundament, l’Isidre Aymerich. Quan me’n vaig adonar, vaig reconèixer davant tots els assistents el meu error i així vaig intentar solucionar-ho. Aquesta es va convertir en l’anècdota de la nit que us puc assegurar que em va saber molt de greu, però són coses del directe, i el millor de tot és que l’Isidre encara riu ara.


Quan l'Isidre puja a l'escenari després d'haver-me oblidat d'ell

Una vegada es trobaven tots els candidats i les candidates dalt de l’escenari la sala va dur a terme un aplaudiment realment emocionant. Aleshores començaven els parlaments, en primer lloc el Manu, va ser l’encarregat de repassar una mica la gestió
realitzada per l’actual equip de govern, acte seguit va prendre la paraula la Montse Salvatierra, una nova incorporació de la nostra llista i l’Albert Solé, el nostre número 3.

L’Helena Arribas, la nostra alcaldessa d’avui i la del demà, va agafar el relleu dels companys i companyes i va dur a terme una breu però profunda intervenció. El colofó de l’acte va anar a càrrec d’Alfredo Pérez Rubalcaba, el rei de l’oratòria. Tots els assistents a l’acte ens vam quedar sorpresos davant el gran discurs que ens va adreçar a tots els presents, combinant la política nacional amb la municipal i cercant sempre tocs d’humor. És impossible resumir en un parell de frases la gran quantitat d’informacions, valoracions i opinions que el Rubalcaba ens va desvetllat al llarg del vespre perquè realment l’Alfredo és un geni! .



Helena Arribas i Alfredo Pérez Rubalcaba


En acabar l’acte, els companys i les companyes van repartir clavells vermells a tots els assistents no obstant el primer que vaig fer va ser anar a disculpar-me a l’Isidre per l’error que havia comès, ell s’ho ha après la mar de bé però ningú es pot arribar a imaginar el greu que em sap. Acte seguit vaig intercanviat unes paraules amb el Rubalcaba i com no potser d’altra manera em vaig fer una foto amb ell. Quan la sala s’anava buidant, em vaig trobar amb el Manu, el nostre regidor més jove i l’actual director de campanya que venia amb un clavell a la mà i no va dubtat en donar-me’l i acte seguit ens vam fer una forta abraçada. Són moltes les hores que hem viscut plegats, treballant, discutint, contraposant idees malgrat no fer massa temps que ens coneixem hem establert una forta amistat. Encara em queden molts dies per seguir treballant al costat del Manu he passat molt bones estones amb ell i espero poder-ne passar moltes més perquè us puc assegurar que és una gran persona que s’està deixant la pell en aquesta campanya.

Podeu comprovar que l’inici d’aquest escrit no era protocolari sinó que darrere de totes i cadascuna d’aquestes paraules s’amaga un sentiment difícil d’expressar amb paraules perquè potser sona cursi però tantes mostres d’afecte en una nit realment m’emocionen.

dijous, d’abril 19, 2007

Acte de presentació d'Imma Costa



Avui no m’he volgut perdre la presentació d’una persona que admiro profundament, una dona amb fortes conviccions ideològiques, alcaldessa d’un petit però no per aquest fet menys important municipi, estic parlant de l’alcaldessa del Montmell, IMMA COSTA.

L’acte es trobava ple a vessar, molts veïns i veïnes del Montmell s’han desplaçat fins a la Sala del Síndicat del Montmell per compartir una estona de la tarda amb la candidata socialista a l’alcaldia del Montmell, Imma Costa. A més, aprofitant l’avinentesa hem pogut conèixer el conjunt de la candidatura i les propostes de futur que volen engegar si la ciutadania els hi diposita la confiança.

L’alcaldable socialista a l’ajuntament de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha estat l’encarregat de dur a terme una brillant presentació de la candidata. No obstant, el Pep Fèlix no ha estat l’únic en intervenir perquè un altre Pep, en aquest cas el Guasch, alcalde del Montmell durant 12 anys i actual regidor del consisistori ens ha recordat a tots els presents el fort vincle que l'Imma té amb el consistori perquè ella primer va ser administrativa, uns anys després va ser secretaria de l'ajuntament del Montmell, posteriorment regidora i en aquests moments és l'alcaldessa.

Nombrosos companys i companyes socialistes d’arreu de la comarca no han volgut faltar a la cita, i és per aquest motiu que entre el públic assistent podíem apreciar la presència de regidors del consistori vendrellenc, l’alcaldessa del Vendrell, Helena Arribas, la de Santa Oliva, Cristina Carrerras, l’alcaldable socialista per Calafell, Jordi Sánchez i el diputat al Congrés, Ernest Benito.

A l'inici d'aquest escrit podeu trobar la pàgina web de la candidata socialista a l’alcaldia del Montmell, Imma Costa, pels despistats: http://immacosta.municipals2007.cat/


Les fotografies sempre capten bons moments i aquest és un d'ells, estic al costat de tres magnífiques persones que estic convençuda que el proper 27 de maig obtindran la confiança dels ciutadans de Tarragona, el Montmell i Santa Oliva.

dissabte, d’abril 14, 2007

La II República en el nostre record



La pluja no ens ha espantat als socialistes vendrellencs per celebrar, avui, 14 d’abril, el 76è aniversari de la proclamació de la II República. S’escapava alguna gota però l’intermitent plugim que aquests dies queia s’ha aturat al volts de la una del migdia. Un bon nombre de companys i companyes, entre les quals podríem destacar regidors socialistes del consistori vendrellenc, el secretari general d’economia i finances de la Generalitat de Catalunya, Martí Carnicer i el diputat al Congrés, Ernest Benito, no han volgut faltar a la cita.

Tots plegats ens hem desplaçat fins el cementiri vendrellec per homenatjar als soldats republicans que es troben enterrats en el mateix. Hem optat per dur a terme un acte senzill dipositant un ram de 12 roses vermelles en record de les persones que defensant un govern escollit democràticament ho van perdre tot, inclòs, un bé tant preuat com és la seva pròpia vida.

Avui tots ells resten en la nostra memòria perquè malgrat hi hagi qui s’entossudeixi a reescriure la història els principis republicans no es convertiran en paper mullat per molt que alguns ho intentin per activa i per passiva. Moltes som les persones que reconeixem el pas de gegant que va suposar en el nostre país la proclamació de la II República, modernitzant el nostre país, aprovant una nova constitució que es trobava a l’avantguarda europea inclòs molts anys després els pares de l’actual carta magna la van mirar de reüll a l’hora d’elaborar la Constitució de 1978. La República no va donar l’esquena davant els problemes que preocupaven a la ciutadania, va procurar posar fil a l’agulla en el sector agrari abordant els problemes agraris, el món educatiu també va gaudir de l’arribada de l’aire fresc a les seves aules. El sufragi es convertia en universal gràcies a la II República, fins aleshores les dones ens trobàvem al marge del procés d’elecció dels representats polítics.

Totes aquestes polítiques socials i la transformació positiva que s’havia engegat en el nostre país el 14 d’abril de 1931 no agradava a un sector de la societat que no va dubtar en dur a terme un cop d’estat i enderrocar un govern escollit democràticament pel conjunt de la ciutadania.

divendres, d’abril 13, 2007

Vacances televisives


L’existència de quatre dies festius en el calendari provoquen un nerviosisme generalitzat al conjunt de la ciutadania. De l’ambient es desprèn una estranya sensació, el culpable en aquest cas no és el temps sinó que es tracta d’una qüestió que cal anar cercar més enllà. Sembla que es converteixi en una obligació el fet de marxar de vacances, hem oblidat que l’opció d’escapar-se uns quants dies bé sigui per descansar o per visitar nous indrets precisament no és res més que una opció entre moltes altres.

Ara bé, quan s’acaba aquest petit parèntesis ja estem pensant en els propers dies de festa, mentre ens sentim confortables podent explicar les nostres aventures i anècdotes viscudes en aquests dies. Tots aquells que allunyant-nos de les cues de les carreteres ens hem quedat a casa som considerats poc més que uns insectes ben estranys. En el fons, falta de raó no tenen les persones que arriben a aquesta conclusió perquè veritablement som una espècie en perill d’extinció.

No m’agrada pensar en un destí i fer les maletes perquè com el meu veí fa setmanes que té previst el seu viatge si jo no ho faig hi haurà qui pensarà que no em puc permetre aquest petit caprici o bé directament sóc una persona avorrida i amargada de la vida. De totes maneres, s’obliden que els avorrits i amargats són aquells que es passen hores i hores a la carretera avançant pas a paset per poder arribar al seu destí final, per no esmentar les cues interminables que es generen en els principals aeroports quan arriba el moment de facturar o de recollir l’equipatge. Quan després de molts esforços, de superar moltes retencions i entrebancs, aconsegueixen arribar els turistes acostumen a estar força malhumorats.

Si en tot aquest context hi afegim els fenòmens meteorològics adversos amb fred i pluges esporàdiques perquè tan aviat cauen quatre gotes com de sobte fa un fort ruixat, tenim la combinació perfecta per comprendre l’estrès que desprenen els turistes quan en realitat ens venen la idea que són el paradigma de la tranquil·litat, la calma, la pausa i l’harmonia.

La situació encara es complica més quan els frustrats turistes no poden visitar els monuments ni passejar pels carrers del seu destí perquè el mal temps no els convida a dur a terme aquesta pràctica. Aleshores, arriba el moment en el qual descobreixen que la televisió també marxa de vacances.

Que ningú es pensi que les emissions desapareixen, tot i que davant l’oferta televisiva més valdria, sinó que aquestes continuen de manera interrompuda. El secret és molt senzill, estic convençuda que en tots els arxius televisius podem trobar una cinta de vídeo, potser els més moderns ja tenen un dvd a l’interior del qual s’hi troba un pack anomenat Setmana Santa. Cada any es repeteix l’operació, el dia previ a les vacances, es deixa preparat el mitjà audiovisual perquè la darrera persona que marxa de la televisió abans de tancar els llums premi el botó “play” i les clàssiques pel·lícules es projectin a les televisions de totes les llars del nostre país. Aquesta perplexa situació em va fer pensar en les famoses paraules de Marx quan afirmava el següent: “Trobo la televisió molt educativa, cada vegada que algú l’encén, em desplaço a una habitació a llegir un llibre”

Article publicat al Diari del Baix Penedès, 13/04/07
Laia Gomis

dissabte, d’abril 07, 2007

En clau municipal (IV)

Aquests dies comencen a veure la llum les llistes electorals que els diversos partits polítics presenten davant els mitjans de comunicació perquè els ciutadans puguin prendre nota de la composició de les mateixes. Ha arribat el moment de descobrir les cares noves i també aquelles que abandonen la política municipal pels assumptes més diversos. No obstant, sigui dit de passada que és molt fàcil jutjar des de fora el conjunt de la llista però que ningú oblidi que el fet de confeccionar una llista electoral amb més de vint noms a l’interior de la mateixa és una acció molt complexa, molt més del que a simple vista ens pot semblar. Per tant, abans de jutjar alegrement, convindria que tinguéssim en compte aquest fet.

Seguint amb el compromís que vaig assumir amb totes les persones que en un moment o altre visiten aquest espai, aquesta setmana us comentaré les darreres novetats polítiques de la vida vendrellenca.



ICV-EUiA del Vendrell ha fet pública la seva llista electoral, aquesta mateixa setmana la descobríem a través de les pàgines de la premsa comarcal. Al capdavant de la mateixa trobem a l’Alfredo Valdivielso el qual està acompanyat per Enrique Carbonell, Manuel Cruz i Yolanda González.

Sincerament, felicito a ICV-EUiA per aquesta llista perquè més enllà de les diferències ideològiques que ens poden separar en determinades matèries o assumptes crec que és una bona notícia que un municipi com El Vendrell pugui comptar amb una candidatura d’ICV-EUiA integrada per persones que desprenen un gran entusiasme i ganes de treballar pel Vendrell.





El PSC del Vendrell feia uns dies presentava les tres noves incorporacions, Albert Solé, Francesca Jordà i Montserrat Salvatierra. La continuïtat d’aquesta notícia arribava aquesta setmana quan s’ha fet pública la llista complerta arrel de l’aprovació de la mateixa el Consell Nacional del PSC. El contingut de la mateixa es pot trobar a la pàgina web d'Helena Arribas, candidata socialista a l'alcaldia del Vendrell: http://helena.municipals2007.cat, concretament es troba ubicada dins l'espai Què proposo?


El PP del Vendrell ens informava que Ricard Jovani serà el número de dos de la llista que encapçala MªTeresa Mercader. Tanmateix, al costat d’aquesta notícia trobàvem que dos militants del PP del Vendrell recorren la candidatura popular vendrellenca al contenciós electoral al·legant que la mateixa és “il·legítima i il·legal”. Seguirem de prop com evoluciona aquest recurs.

INDEPENDENTS PER LA GESTIÓ MUNICIPAL


Les sorpreses no acaben aquí perquè els dos exregidors populars de l’ajuntament del Vendrell, recordem que van ser explusats del PP però continuen formant part del consistori vendrellenc. Francesc Caralt i Leopoldo Viñas han fet públic que concorreran a les eleccions sota les sigles d’IGN, Independents per la Gestió Municipal.

Aquest ambient preelectoral que la majoria de les formacions polítiques vendrellenques desprenen em consta que neguiteja profundament a CiU del Vendrell. Fa dies que la formació nacionalista no respira, imagino que prou feina deu tenir en poder apaivagar les crisis internes existents en el si de la formació perquè amb l’afany de protagonisme que tant els caracteritza m’estranya profundament que a set setmanes de les eleccions encara no coneguem cap nom de l’interior de la llista.

dijous, d’abril 05, 2007

Una vergonyosa carta de presentació


Aquests dates tenen una especial transcendència per totes aquelles persones que devotes de la fe catòlica celebren uns dies melangiosos i tristos, la mort de Jesucrist però les saetes, els silencis i algunes llàgrimes d’emoció que regalimen galta avall acabaran amb l’arribada del diumenge de Resurrecció, més conegut pels petits com el dia de Pasqua, sinònim d’anar a buscar “la mona” a casa dels padrins. Passats aquests dies, tot tornarà a ésser com abans i en menys d’una setmana quedaran enrere les processons, les promeses, els passos, entre d’altres rituals.

Les paraules inicials d’aquest text podrien conduir a pensar a més d’un i de dos que al llarg d’aquest escrit abordaré el fet religiós però sento decebre aquells que així ho esperaven perquè desitjo centrar l’atenció sobre una altra qüestió. Des d’una òptica estrictament personal, penso que determinats esdeveniments que tenen lloc durant l’anomenada setmana santa cauen en l’oblit perquè no són observats ni tampoc analitzats detingudament com ho serien en un altre moment de l’any.

Si habitualment les notícies passen desapercebudes durant la resta de l’any, us podeu imaginar que enmig de jornades laborals i festives, el desinterès informatiu s’accentua exponencialment en les dates en les quals ens trobem. No obstant, no hem de perdre de vista que el contingut que ens poden desvetllar les notícies del diumenge de rams poden tenir una gran transcendència que s’ampliarà més enllà del dia concret en el qual es va fer pública.

Quan la Plaça Vella es trobava plena de persones que anaven a beneir la palma, el palmó i les fulles de llorer reproduint l’escena bíblica que descriu l’entrada de Jesús a Jerusalem. Jo allunyada d’aquestes pràctiques religioses, duia a terme el meu particular ritual de tots els diumenges al matí, llegir detingudament la nombrosa premsa dominical. Precisament, entre la infinitat de notícies internacionals, culturals, econòmiques, financeres, nacionals i esportives, vaig trobar una sorprenent i a l’hora impactant notícia. Josep Anglada, president de Plataforma per Catalunya condemnat a pagar 150€ per un cop de puny.

Com molt bé desvetlla el titular, el Sr. Anglada, és el president de Plataforma per Catalunya, el partit polític que enarbora la bandera d’un millor control de la immigració però allò que realment es desprenen dels seus escrits, discursos i missatges electorals és un clar sentiment racista i xenòfob que intenta instal·lar a la societat a través de pràctiques demagògiques consistents en falsejar la realitat, passar de puntetes sobre els assumptes que realment preocupen als ciutadans i centrar tot el debat en la immigració.

Contemplo des d’una certa estupefacció el silenci que s’ha creat entorn a la resolució del jutjat d’instrucció número 4 de la ciutat de Vic quan condemnava a Josep Anglada a pagar 150€ de multa per dur a terme un cop de puny a un jove a més d’estar sis dies en localització permanent, condemna resultant de la falta d’injúries que l’imputava el citat tribunal. Ara que hi penso, no és tan estrany que aquesta notícia passi desapercebuda perquè a menys de cinquanta dies de les eleccions municipals es tracta d’una informació que procurarà ser tapada per les parts interessades. A més, la pràctica violenta consistent en donar un cop de puny no encaixa massa bé sota el lema de PxC “Sentit Comú”, a banda de ser una vergonyosa carta de presentació de tots els candidats que encapçalen les llistes municipals dels diversos municipis sota el nom de Plataforma per Catalunya.

Article publicat al diari dels Baix Penedès, 05/04/07
Laia Gomis